Aquesta setmana se sabrà la data del referèndum i com es formularà la pregunta. Així ho ha anunciat el president de la Generalitat. I a partir d´aquí és molt complicat saber què passarà. Carles Puigdemont ho va explicar amb llum i taquígrafs a Madrid, però el receptor no va voler escoltar.
Les posicions enrocades no sembla que puguin variar en els propers dies. Uns volen anar directament cap a la consulta com a pas previ a la independència i els altres, capitanejats per Rajoy, estan disposats a aplicar totes les lleis de l´estat per tal de prohibir-ho.
El camí encetat representa el fracàs de la política. No hi ha ponts de diàleg ni cap mena de negociació que obri esperances de cara a una possible entesa entre Madrid i Barcelona. Cada dia hi ha més ciutadans que volen anar a les urnes. I és per això que Junqueras i Puigdemont han variat l´estratrègia i parlen molt poc de la paraula independència. Soc dels que penso que el secessionisme no avança, mentre que les ganes d´anar a una consulta legal creixen cada dia una mica més.
Però això fa por als dos grans partits. Ni PP ni PSOE volen sentir a parlar de posar les urnes. I Ciutadans, exactament igual. No han estat capaços d´articular un discurs en favor de la unitat i dels avantatges d´anar junts en un món global. Altrament, han renunciat a un lideratge clar en aquest sentit i només Arrimadas o Iceta han dit quelcom interessant de cara a encetar un debat on es pogués analitzar els punts a favor i en contra.
D´altra banda, ni Rajoy, ni Sánchez ni Rivera han volgut manifestar-se en positiu i democràticament. Han preferit parlar de pors, amenaces i d´una Constitució que sembla intocable. No han sabut articular un discurs que eixamplés la base d´electors que, tot i ser catalans, no els fa nosa pertànyer a l´Estat espanyol. Al contrari, han esgrimit uns discursos que han actuat de bumerang i que encara han fet més independentistes, malgrat tot.
Seria bo que tots els protagonistes d´aquest impàs actuessin amb responsabilitat i fossin capaços de fer renúncies per tal d´evitar un xoc de trens entre catalans i espanyols que no porta enlloc. La desconnexió no és gens fàcil i és motiu de preocupació per a molta gent que viu al marge de la política. Però Catalunya no pot continuar amb el dèficit d´infraestructures i el deficient finançament. I en aquest sentit, el Govern espanyol no ha fet cap pas endavant, mentre que per aprovar uns pressupostos el PP ha fet concessions a canaris i bascos que mai no s´han plantejat per a Catalunya.
La societat catalana veu com s´han inhabilitat polítics i com les declaracions de ministres com Catalá o Zoido no ajuden en res a posar pau. I ja no parlem del seus representants a Catalunya. Tot plegat fa pensar que ningú no vol baixar del burro i que ben aviat la confrontació serà inevitable.
El Govern central té una patata calenta davant el repte que se li presenta. Puigdemont i Junqueras no semblen disposats a renunciar a res, mentre que l´Estat no estalviarà esforços en posar molts de pals a les rodes. Els propers dies seran intensos i fins i tot de mal digerir. Però esperem que el seny s´imposi davant l´enrocament d´uns i altres.
