Fa temps que al govern català no el guanya ningú en solemnitat. Bé, en inutilitat tampoc, però ara parlem de solemnitat. Davant la buidor d´absolutament tot el que fan, miren de vestir-ho amb el màxim de pompa possible. Qualsevol venedor professional de fum sap que si no hi ha contingut, almenys que el continent sigui guapo, alguna cosa hem de donar de menjar al ramat, pobret. O molt m´equivoco, o avui mateix en trindrem un nou exemple, quan en Puigdemont doni a conèixer la pregunta i la data del -diuen que- referèndum.
Suposo que serà un remake de l´acte en què Artur Mas va signar el decret de convocatòria del 9-N. Com sabia tothom i va quedar demostrat després, allò equivalia a convocar una reunió dels veïns d´escala, només que amb menys utilitat, però això no va obstar perquè el desplegament informatiu fos èpic i l´aleshores president es comportés com si estigués signant la Declaració Universal dels Drets Humans. Va anar d´un pèl que no li caigués una llagrima d´emoció, que recollida amb cotó s´hauria convertit en relíquia catalana, com aventuro que s´hi va convertir la ploma amb què va signar, la corbata que duia i els calçotets i calces, xops i xopes, de tots els diputats i diputades que hi van assistir.
Avui, tindrem més del mateix. L´acte serà retransmès per TV3, el 33, Esport 3 i el Super 3, a més de totes les emissores catalanes, públiques o subvencionades. Els diputats convidats se situaran al voltant del president amb aire de testimonis de boda i amb les mans tapant-se les parts, com en una barrera de futbol. A Catalunya és aquesta l´actitud de simular que un es troba davant de la història, no em preguntin la raó. Llavors el president revelarà la pregunta i la data, els presents faran veure que s´emocionen, algun il·lús des de casa s´emocionarà de debò, i d´aquí uns mesos -en el millor dels casos- hi haurà un altre 9-N que ens deixarà exactament on som. Però amb èpica, això sí.
