Amb el 48% del vots, aïllats del món, cercats per la ­corrupció, amb el discurs simplista, cofoi i xenòfob d´Espanya igual a fracàs/Catalunya, paradís original, Jonqueras i Puigdemont anuncien que vulneraran la legalitat democràtica, dividiran la societat i usurparan el poder de l´Estat a Catalunya. Revolució? Pompós histrionisme. Destí? Aquestes coses sempre acaben diferent del desitjat. Ni el poble de Catalunya ni el futur està a les seves mans. Hi ha altres actors que poden superar aquest cul-de-sac on ens volen abocar. El temps del populisme nacionalista decau -Escòcia, Holanda, França...-. També a Catalunya. Què pretenen, doncs? Enardir la gent per a l´11 de Setembre, vestir-se de màrtirs per la pàtria i mantenir-se al poder autonòmic.

La història de Catalunya abunda en exemples arrauxats amb el comú denominador de fracàs i dolor per a la població. La història explica que Catalunya avença en l´autogovern quan es donen dues condicions: la unitat política i social interna, i compartir projecte amb els progressistes espanyols. No és remei per a exaltats, és capteniment adult que creu en el progrés i la cooperació, en sumar majories per avençar democràticament. Repasseu el mesos anteriors i següents al juny de 1977 i veureu com es recupera una institució catalana i un president republicà i s´encomana a la resta de l´Estat una fórmula per organitzar-lo que defensaven, quasi en solitari, els catalans units: l´autonomia.

El relat supremacista, escampat per l´ANC i capitanejat per Jonqueras i Puigdemont, segons el qual Espanya és un Estat fracassat i en fallida -i els espanyols, éssers especialment incapaços-, ressusciten el «xarnegos» dels anys 60 amb un punt més racista. Fracturen Catalunya pel sentiment de pertinència. Quan l´Assemblea de Catalunya proclamà «és català tothom que viu i treballa a Catalunya», la identitat era la ciutadania, la convivència. Així és cohesionà un sol poble i no tingué espai el lerrouxisme.

Anuncien que deixaran a l´aventura el futur dels ciutadans i de les institucions, però reforcen un Govern espanyol assetjat per la corrupció i els mal usos de la llei, l´administració i els béns públics. Com el català. Les dretes! Busquen enemics exteriors per embolicar els ciutadans en conflictes i sobreviure al poder.