El gran matemàtic gironí Lluís Santaló i Sors en un magnífic llibret titulat La enseñanza de la Matemática, hoy (editorial Teide 1975) parlava de la solució de problemes i deia que davant els problemes importants hi havia dues solucions, la solució científica, la de veritat i la trivial (ad hoc) que no solucionava res de res. Posava alguns exemples com el de la mort de nadons i deia que hi havia molta gent que proposava solucions trivials com aïllar tots els nadons en un ambient estèril perquè no agafessin infeccions i en Santaló deia que la solució científica havia estat descobrir la penicil·lina. I, després de diversos exemples, acabava dient «muchos han muerto luchando para implantar soluciones triviales. Muchos en cambio viven gracias a los antibióticos y los marcapassos que han sido las soluciones no triviales a grandes problemes».

Crec que l´exemple d´en Santaló és aplicable a molts camps, entre ells al de la política. Al meu entendre quan hi ha un problema s´han de trobar solucions que resolguin el problema, solucions de veritat, no falses solucions que no resolen res de res. Posem per cas el problema de la deslocalització d´empreses. Recordem la Le Pen i en Macron parlant amb obrers d´una multinacional que amenaçava de traslladar l´empresa fora de França. Marine Le Pen els deia als treballadors que si la votaven l´empresa es mantindria a França. I en sentir el debat em preguntava com ho pensava fer. Enviaria un comando al països on viuen els amos (si es que pot saber qui són i on viuen) per obligar-los a no traslladar l´empresa? En Macron els deia que no podia fer més que dir-los que treballaria per una regulació de l´economia mundial des de la UE. No es una solució immediata perquè no n´hi ha però va en el bon camí. La globalització només pot tractar-se des d´institucions internacionals que regulin com funcionen les coses. I això té la seva complicació però és l´únic camí. Per això crec que la solució no és menys Europa, sinó més, i el reforçament de les institucions comunitàries. Per això sóc federalista, perquè crec que és la fórmula que permet combinar la distribució del poder per nivells i permet treballar de veritat per una regulació del poder que sigui beneficiosa per a la majoria.

L´exemple de Santaló també es podria aplicar al famós dret a decidir del qual tant es parla a casa nostra. Sembla que tenir dret a decidir és alguna cosa que està per sobre dels problemes. Jo en canvi crec que l´important no és el dret a decidir, que situat en abstracte podria semblar una cosa sense discussió. Els explico per què ho dic. Totes les enquestes diuen que avui Catalunya es troba dividida entre dos blocs bastant igualats en nombre, uns a favor i altres en contra de la independència si la pregunta es formula en abstracte. Per tant si es fa un referèndum guanyi qui guanyi, vol dir que la meitat dels catalans estaran insatisfets. Però les mateixes enquestes diuen que si es troba una fórmula que millori l´autonomia de Catalunya hi estarien a favor més d´un 65% dels catalans. La pregunta sembla clara, ¿la solució és el dret a decidir o treballar per trobar aquesta fórmula que compta amb un suport ampli dels catalans?

Els favorables al dret a decidir argumenten que això que proposo és impossible però quan els preguntes si es farà el referèndum et diuen que estan convençuts que no i aleshores els dic: Per tant, també el considereu impossible. I continuo, impossible per impossible penso lluitar per una opció que compa amb un suport majoritari i pot portar a tancar ferides. I afegeixo que els agradi o no, ser capaços de caminar en el federalisme, com he dit anteriorment, va en la bona direcció també per regular el món que ens ve a sobre (si no el tenim ja aquí).

Es per això que els invito, si tenen ganes de lluitar per resoldre problemes, que deixin de suportar utopies com el dret a decidir, que no solucionen res, i que s´apuntin a lluitar pel federalisme, que és la bona solució per cosir la societat catalana (ja que té un suport important), que ajudaria a fer més Europa en la bona direcció i permetria encarar la globalització de forma raonable. Espero, desitjo que no mori ningú lluitant pel dret a decidir i espero, desitjo, que els meus fills trobin una Europa federalitzada per tenir una vida millor i poder encarar amb sentit el futur. Avui, amb la composició del Congrés dels Diputats, l´aposta federal a Espanya té possibilitats i s´ha d´explorar i, per descomptat, el que en surti s´haurà de sotmetre al vot del poble de Catalunya.