El proppassat divendres vam sortir de dubtes. Ja tenim pregunta i data per al referèndum. Això sí, no se signà cap document. L´ombra de Madrid és allargada i planeja fins i tot pels teulats del Palau de la Generalitat.

A l´entorn d´una gran escenografia al Pati dels Tarongers, Junqueras i Puigdemont protagonitzaren un anunci destinat a aixecar els ànims a les seves pròpies files. Particularment, tinc els meus dubtes que ho aconseguissin. Però almenys es continua fent bullir l´olla i que l´estat continuï amatent en tot allò que fa referència al procés i a Catalunya.

Ho he escrit en altres ocasions. Sóc dels que penso que l´independentisme no creix, però que cada dia hi ha més gent que vol anar a votar. Fins i tot m´atreviria a dir que les amenaces que arriben de l´Espanya profunda ja no fan por.

El dia 1 d´octubre no es pot repetir el 9-N. Aquell procés participatiu fou tolerat per l´Estat i ara no passarà el mateix, atès que l´Estat serà el gran enemic. És important que vagi molta gent a votar i a la vegada que es faci un esforç perquè la gent del «No» també s´hi impliqui.

Això no serà fàcil, però caldria treballar en aquesta línia fins al darrer moment, que serà quan les institucions de l´Estat espa­nyol ho prohibeixin. En aquest sentit Rajoy ja ha contactat amb Pedro Sánchez i Albert Rivera i no hi haurà gaires discrepàncies per tal d´avortar el full de ruta del Govern català.

Però Carles Puigdemont capitaneja un projecte cap a la independència -per cert, ja va amb un cert retard- i no sembla disposat a fer-se enrere i menys quan ja ha anunciat data de caducitat a la seva carrera política. Ningú no podrà negar que el president ha suat la samarreta de valent fins al darrer moment. Ho ha intentat tot, però ni les institucions de l´Estat ni els organismes internacionals l´han volgut escoltar.

Hi haurà convocatòria i poca cosa més. Això ho diuen tots els entesos i fins i tot els periodistes catalans de més prestigi. Anirem a unes altres eleccions i el vaixell serà conduït per un Junqueras que ja veurem com resoldrà aquesta patata calenta en una altra legislatura i en un Parlament amb unes majories diferents a les actuals.

Serà bo exigir el màxim rigor en aquests propers dies. De moment la secretària d´ERC, Marta Rovira, ha manifestat que l´1 d´octubre les responsabilitats de la jornada electoral recauran en els polítics. I això és molt discutible perquè, si fos així, la consulta no tindria cap validesa formal. Seria com jugar un partit de futbol sense àrbitre. No pot ser que aquells que abanderen el «Sí» siguin els garants d´una contesa com aquesta. Seria una mena de plebiscit d´una pretesa república bananera. Es vulgui o no, és imprescindible la participació de funcionaris i dels secretaris dels ajuntaments.

Per tant, cal aprendre dels errors i si de debò es vol tenir autoritat moral s´han de fer els passos molt ben fets, sense que hi hagi cap mena de dubte d´imparcialitat. Qualsevol relliscada serà aprofitada per Madrid i ja s´encarregaran els Catalá, Méndez de Vigo o Zoido d´explotar-la mediàticament. No cal que se´ls faciliti la feina. Els propers mesos seran moguts i tothom haurà de jugar les seves cartes amb moltíssima subtilesa.