El PPC utilitza la imatge del matrimoni Pujol-Ferrusola en uns cartells contra la independència. «Ells no necessiten pensió, per això juguen amb la teva», diuen. El missatge és que la secessió posaria en perill el cobrament de les pensions. «Tres de cada deu pensionistes quedarien sense cobrar», afirma Xavier García Albiol.

Usar la imatge dels Pujol és oportunista però previsible: en política és habitual desenterrar els morts més impresentables de l´adversari, sobretot si encara estan vius. També l´independentisme contraposa les virtuts de la immaculada secessió contra els excessos més impresentables de la política espanyola. D´altra banda, la pel·lícula de por del PP és fàcil de desmuntar: les pensions les paguen els que cotitzen en el mateix moment, i, a Catalunya, el percentatge de cotitzants i la mitjana de cotitzacions són superiors als del conjunt del ­territori espanyol (a més a més, haver cotitzat a Espanya dona dret a la pensió espanyola, encara que es resideixi a l´estranger, com seria el cas d´una Catalunya independent).

Però l´interessant d´aquesta campanya és que el PP argumenta en contra de la independència com si fos una amenaça real i la seva concreció depengués dels ciutadans. És a dir, com si s´hagués de celebrar aquest referèndum d´autodeterminació que, segons el mateix Albiol i segons el seu màxim dirigent, Mariano Rajoy, passant per tota la cadena de comandament, no se celebrarà. De cap de les maneres. Ja hi pots pujar de peus: no tindrà lloc. L´Estat té mecanismes per impedir-ho, i no són fer desfilar els tancs per la Diagonal, sinó fer que els tribunals apliquin les lleis.

Doncs si no hi ha d´haver referèndum, no té gaire sentit que facin campanya contra la independència. Si no és que concedeixen un valor determinant, més enllà de les prohibicions legals, a l´estat d´opinió dominant a Catalunya, i si pensen que és un estat d´opinió cada cop menys favorable a romandre a l´Estat espanyol. Ara bé, admetre aquest estat d´opinió equival a admetre que la negació, no ja del referèndum, sinó dels seus preparatius més inicials, és la negació del dret d´una part substancial de la població a fer constar quin és el seu pes, a mesurar les seves forces en relació amb les contràries de la manera més transparent que es coneix: responent en una consulta una pregunta directa. Sí o no. El PP nega aquest dret, però alhora fa propaganda per la resposta negativa. Xocant.