Els forts imposen el seu poder, i els toca als dèbils patir». Ja ho va dir Tucídides uns quants segles abans de Crist. Els qui esperin una oferta generosa irrebutjable de l´Estat espanyol quedaran decebuts. Els vencedors no negocien amb els súbdits. I aquí el problema és precisament aquest: el tracte humiliant de súbdit, de vençut, que rep Catalunya després del 1714 i després del 1939. I si voleu hi podeu afegir després del cop d´estat de Tejero de 1981 i la LOAPA del 1982 (Ley Orgánica de Armonización del Proceso Autonómico). Encara aquesta setmana passada hem hagut d´assistir a l´anunci de la gratuïtat dels estudis universitaris a Andalusia en contrast amb l´anunci que la quota mensual de les escoles bressol de Barcelona dependrà de la renda de cada família, cosa que vol dir que les famílies de classe mitjana passaran a pagar 100 euros més, i poden arribar als 375 euros mensuals. Per no parlar de l´increment del finançament basc als nous pressupostos de Rajoy. I diuen que som tots iguals. Joaquim Gay de Montellà, president de Foment del Treball, espera en un any una proposta espanyola que caurem seduïts. Vol guanyar temps. Una proposta raonable només arribarà després d´una victòria catalana. I aleshores serem nosaltres qui decidirem si negociem o anem passant.
