Decidit a jugar la carta definitiva per al triomf de la seva causa, l´independentista Carles Puigdemont es proposa deixar sense vacances i sense Tour de França el seu col·lega (i ara enemic) Mariano Rajoy. Això sí que és una declaració de guerra.
Amb astúcia gairebé diabòlica, el cap de la Generalitat de Catalunya ha ordenat als seus parlamentaris que estiguin disponibles i disposats a la mobilització durant l´estiu, per si calgués declarar la independència o el que sigui. D´aquesta manera li aixafa les vacances al Govern espanyol, que ja ha anunciat el seu propòsit d´estar a l´aguait per si cal trucar al jutge de guàrdia. La maniobra no pot ser més subtil. Trastocar els hàbits a un home de rutines com el que exerceix ja gairebé per costum la presidència del Govern és més del que pot aguantar un polític de l´acreditada paciència del gallec. Fins aquí podíem arribar. Una cosa és amenaçar amb un referèndum o una proclamació de sobirania per al mes d´octubre i una altra ben diferent privar del seu descans estival Rajoy. Amb les coses de menjar i les d´estiuejar no s´hi juga. Aquí rau la subtilesa del moviment de mestre dels escacs que acaba de fer Puigdemont.
A Rajoy se´l veia feliç els deu mesos en què va exercir d´interí (2015-2016). És natural. Tenia una agenda descansada i podia organitzar els seus passejos per Ribadumia sense por de sobresalts, en la confiança que l´economia seguiria funcionant amb la mateixa eficàcia, o fins i tot més, que si el seu govern tingués plens poders.
La tècnica governamental de Rajoy consisteix bàsicament a fugir dels constrenyiments. Així ho va fer quan, el 2011, l´oposició, els experts i fins la UE li urgien a demanar el rescat financer d´una Espanya que estava a punt de fer fallida. Tot i el nerviosisme ambiental, el president va decidir ficar a fons la tisora ??en la despesa i esperar, fumant-se un puro, a que la medicina de cavall aplicada als treballadors espanyols fes el seu efecte. Passada la tempesta, els mateixos experts en economia que l´empenyien a demanar àrnica van acabar felicitant-lo per la seva decisió de no fer-los cas.
Una cosa semblant -si no idèntica- està fent ara amb les reclamacions, cada cop més exigents, del Govern de Catalunya recolzat per Pep Guardiola i el cantautor Lluís Llach. A les demandes d´independència ha aplicat la mateixa filosofia que a les anteriors de rescat financer, és a dir: no fer res. Per dir-ho en l´impenetrable argot de Rajoy: «De vegades la millor decisió és no prendre cap decisió: i això també és una decisió».
No comptava, això sí, amb les astúcies de Puigdemont, que potser li hagi trobat el seu flanc feble. Coneixedor de l´afició de Rajoy als esports -i en particular, al ciclisme-, el líder independentista català ha fixat un calendari que inevitablement deixarà Rajoy sense vacances. Només cal l´amenaça de convocar un referèndum al juliol o a l´agost per espatllar-li a un les tardes de mandra veient el Tour a la tele. Aquesta sí que és una provocació en tota regla, i no la d´una independència més aviat utòpica en aquests temps. Caldrà veure fins on arriba la flegma de Rajoy.
