Quaranta anys del 15 de juny de 1975. Més anys en democràcia que sota la dictadura de Franco. Anys de canvi i prosperitat, d´integració a Europa i al primer món, de llibertat política, moral i sexual. La societat s´anà desempallegant dels tabús i prejudicis del franquisme i de l´Església catòlica i desaparegueren les fronteres polítiques i mentals.

Aquests darrers anys, la Gran Depressió ha envaït el futur d´incerteses i evidenciat les mancances i desgast del model econòmic i de les institucions democràtiques. La crisi econòmica ha derivat en crisi social i política. Han augmentat les desigualtats i la pobresa, s´han perdut drets socials i econòmics, l´esperança que els fills visquin millor que els pares flaqueja. Les institucions i regles democràtiques són qüestionades i entren en crisi pel mal ús dels seus gestors. El monarca ha d´abdicar i la Corona trontolla. El Tribunal Constitucional és manipulat per la dreta i queda en entredit. La Constitució és qüestionada i negada per sectors nacionalistes perifèrics i els radicals que ressusciten l´esquerra rupturista. El mapa polític es fragmenta i la moderació viu els seus pitjors moments. La corrupció, quotidiana i enquistada a l´Administració franquista, la democràcia la feu més opaca i curosa en els aspectes més vistents; però la crisi l´ha fet tan irrespirable que obliga els partits a regenerar-se i posa en perill l´existència política dels convergents. El PP vol sobreviure arrapant-se al poder, però si no regenera el cap, el lideratge, pot desaparèixer en el mitjà termini. A Catalunya, el nacionalisme espanyol dóna vida i ales al nacionalisme català que s´enfronta i nega l´Estat.

La crisi econòmica toca fons i l´economia millora. Baixa la tensió i la radicalitat perd seguiment, però els problemes hi són. El país ha canviat tant que necessita renovar institucions i normes que les regulen. S´han de recuperar i reconèixer drets. S´han de tancar ferides socials, econòmiques i territorials. Catalunya és una nació, com Espanya és una democràcia. Sense adjectius. S´ha de reformar la Constitució i s´han de recuperar els estàndards de l´estat del benestar i els drets dels treballadors perquè els ciutadans tornin a estar enamorats de la seva democràcia.

Bon estiu.