Ja tenim aquí l´horari europeu?

Xavier Serra Besalú girona

Qui ens ho havia de dir!

No cal fer gaires debats per provar si funciona millor o pitjor allò de dinar de manera lleugera a migdia, ben aviat, i de sopar també potser més aviat, i no trobar-se a casa o posar-se a mirar la TV a les tantes!...

Les Proves d´Accés a la Universitat (la famosa selectivitat per a uns 25.000 nois i noies, i les seves famílies i entorn) d´enguany, a Catalunya, ha estrenat un nou horari que ens hi pot ajudar: s´ha previst que la pausa per dinar sigui de dos quarts d´una a les dues i que a dos quarts de sis com a molt tard absolutament tothom pugui anar ja a casa o a on vulgui, per a un sopar com cal, i posar-se a estudiar per a l´endemà, o estar amb els íntims, o el que sigui (si es vol, clar!).

L´única cosa que no ha acabat de rutllar és que les proves han començat cap a les 9, quan potser es podria haver avançat una mica més l´hora de matinar.

Si el sistema educatiu apliqués aquests horaris: començar aviat, aturar-se per a un lunch (un dinar ben lleuger) a migdia, i acabar a una hora raonable de la primera tarda, les noves generacions s´educarien en una manera de gestionar el temps que exclogui certs desordres actuals: pel bé de la família, de la salut, del treballar millor...

Dia Mundial del Medi Ambient

Jesús Domingo Martínez girona

Crec que és bo, facilita la salut mental, el que periòdicament pensem en el nostre entorn natural, concretament en la relació que hi ha entre el nostre estat natural, la temperatura, la natura i el nostre medi ambient en general. En aquest sentit cal recordar la celebració, aquesta setmana, del Dia Mundial del Medi Ambient, dia en el qual tots els mitjans han parlat i escrit sobre la necessitat de tenir cura del medi ambient. Cal recordar que aquests dies significatius queden molt bonics de cara a la galeria, però són poc pràctics.

La societat de consum i del malbaratament que hem creat ni es va a detenir ni està disposada a canviar per ara encara que sí a criticar el president dels EUA. La preservació del medi natural requereix un canvi radical a l´hora d´entendre el «progrés». Una co­sa que la majoria no estem disposats a fer. La pregunta genèrica seria, fins quan seguirem degradant el planeta? La personal, què estic fent jo diàriament per conservar-lo?

Demostra la possibilitat d´una altra economia

Lluís Esquena Romaguera Torroella de Montgrí (Girona)

Dir que «una altra economia és possible» considero que no és cap barbaritat. Càritas porta a terme diversos programes d´inserció laboral pels quals l´any passat van passar prop de 75.000 persones. Malgrat el seu perfil majoritari de difícil ocupabilitat, gairebé una de cada quatre va aconseguir després feina, un percentatge que pot considerar-se un autèntic èxit. La clau està en un acompanyament individualitzat i en plans ajustats a cada perfil. Aquest és el segell distintiu de Càritas: posar al centre a la persona.

La bona notícia és que, quan les coses es fan d´aquesta manera, els resultats després acompanyen. És per això que podem dir que hi ha la possibilitat d´una altra economia.

En joc el nostre futur

Maria Rubio Faja CASSÀ DE LA SELVA

Ens diuen que d´aquí a cinc anys perdrem set milions de llocs de treball, tan sols dos milions seran noves labors professionals. Un informe del banc d´Anglaterra ens notifica que hi haurà risc de perdre ocupacions, concretament 15 milions. Ens hauríem de preocupar?

Un 20% de la població serà necessari per controlar el funcionament, mentre que el 80% restant es dedicarà a feines de baixa qualitat. S´acabarà d´automatitzar més la indústria i es digitalitzaran les empreses, sobretot en el sector de l´administració. Aquests petits dubtes que van sorgint se solucionen dient que ja es crearan nous llocs de treball. Però i si no t´agrada el món de la mecanització?

Treballar hauria de ser una vocació, encara que per la nostra pròpia naturalesa no ens agradi l´horari, tenir responsabilitat i la mecanització. Aquests són diversos aspectes que hem d´assolir.

Les màquines mai ens podran substituir, perquè l´amor i el sentiment que dediquem en el nostre ofici mai el tindran. Ja que nosaltres tenim uns objectius i uns somnis per aconseguir i lluitar, en què un cop assolits tenim una gran satisfacció i contentació.

Solidaritat?

Mònica Quintana Garcia Riudellots de la Selva

Espanya havia d´acollir 19.449 refugiats en dos anys, fins al setembre. Queden 2 mesos i n´ha rebut 886, un 4,57%. A part d´Espanya, dins de la Unió Europea hi ha altres països els quals tampoc acullen tots els que haurien d´acollir i fins i tot n´hi ha que s´hi neguen, com ve a ser el cas de Polònia.

Ho trobo una manca de ­solidaritat per part del govern. Ja que si es proposa acollir, que ho compleixi. Mentrestant, totes aquestes persones pateixen i viuen en condicions molt­ ­dolentes. En la meva opinió és molt injust perquè ells tampoc han escollit d´estar en guerra i només necessiten algú que els ajudi.