La basílica de la Sagrada Família de Barcelona és un edifici impressionant, un temple alhora esvelt i gegantí que convoca visitants d´arreu del món, atrets per la genialitat d´Antoni Gaudí i per la bellesa de les formes i dels espais que hi trobem pertot. L´arquitecte Jordi Faulí està dirigint amb encert els treballs per culminar-ne la construcció. Si bé és cert que fa temps es va qüestionar la continuïtat de les obres per la manca de concrecions del projecte gaudinià, també ho és que deixar inacabada la Sagrada Família, tot i la modernitat dels qui n´eren partidaris, hauria estat més propi de postulats romàntics i previsiblement hauria acabat produint una degradació del conjunt. A Gaudí, hi conflueixen la intuïció prodigiosa, el càlcul minuciós i la fe apassionada. La celebració el 2002 de l´Any Gaudí, comissariat magistralment per Daniel Giralt-Miracle, va significar la consagració definitiva del reconeixement internacional de la producció gaudiniana i singularment de la Sagrada Família.

Ara bé a l´hora de referir-nos a aquest magnífic monument a l´espiritualitat, hem d´associar-hi tot seguit el nom d´un dels grans escultors catalans del segle XX, Josep Maria Subirachs, que el 1986 va rebre l´encàrrec de dur a terme el conjunt escultòric de la façana de la Passió, incloent-hi les portes, que va concebre amb una força tràgica i una duresa gestual profundament colpidores. Ara, després que una iniciativa prèvia quedés escapçada per la crisi de les caixes d´estalvis, s´ha obert al Poblenou de Barcelona un Espai Subirachs, amb l´impuls i l´orientació de Judit Subirachs, filla i estudiosa de l´artista, que ens permet de fer un recorregut sintètic i cronològic per les seves diverses etapes i els seus diferents llenguatges. Subirachs va excel·lir com a escultor, però la seva trajectòria és també brillant en el dibuix, la pintura, el gravat, la litografia, el cartellisme, els tapissos, l´escenografia i el disseny de joies i de medalles. Amb una consciència inequívoca de vinculació a un llegat cultural i de pertinença a una forma de civilització en què es reconeix i que afirma, Subirachs es mourà des de l´expressionisme trasbalsador del seu Moisès de 1953, passant per una abstracció que es nodreix de formes geomètriques, fins a la neofiguració, en un viatge que, en diàleg amb el Renaixement, el duu a l´experimentació de volums, buits, materials, referències mítiques,..

Compromès amb el seu temps i arrelat en la història, Subirachs és un incansable creador de representacions simbòliques. Alhora mental i sensual, de les seves mans sorgeixen celebracions de l´erotisme i del cos inspirador de la dona i escales, piràmides, laberints que ens remeten no tan sols a arquitectures del passat, sinó als escenaris intel·lectuals on l´ésser humà es confronta amb el sentit de la seva existència. Home interior, rigorós i exigent, Subirachs cerca l´equilibri i la mesura, heretats del classicisme grec, i integra, a més, lletres i nombres a les seves obres, com a plasmacions de la raó humana en l´anhel d´un coneixement reflexiu.