Quan els diaris estaven dirigits per homes, l´autèntic poder de la redacció residia en la sogra del director. En la lletra menuda de la grandiloqüent llibertat d´expressió, el signant de la capçalera del diari comunicava al seu equip de redactors en cap que «la mare de la meva dona diu que la tipografia de les definicions dels mots encreuats és microscòpica, per la qual cosa pateix un infern per resoldre el condemnat passatemps».
Aquesta notificació causava més pànic que l´arribada d´una moto del ministeri. Sí, parlem d´aquests temps. La submissió al diktat de la sogra del director generava un intens debat deontològic per reparar l´ofensa visual, perquè la mida és sempre el que importa. Mentre la plantilla es bolcava a satisfer les foteses de la forta dama, l´actualitat fugia per la finestra de la redacció.
El discerniment racional de les persones amb autoritat crítica ha acabat per imposar-se en les empreses de l´oci. Els dissenyadors de videojocs i altres artificis diabòlics tenen totalment prohibit demanar l´opinió dels seus familiars o veïns. Si un objecte té una tirada milionària, no pot estar sotmès als designis d´una sogra, tot i l´acreditada perspicàcia de la professional d´aquest gremi.
Un ésser anònim, per irreprotxable que sigui la seva intenció, no pot tergiversar els dictàmens col·lectius a càrrec de laboratoris d´idees i de focus groups. De la majoria no surt el millor, sinó el més consensuat. Si estar excessivament involucrat ennuvola el judici, l´absència de compromís amb una opinió acaba per imposar el caprici. Putin sí o Putin no, depèn del meu esperit d´ànim.
El veí posseeix un accés a la nostra intimitat que els gegants dels dissenys tecnològics intenten neutralitzar. La credulitat sempre acaba per imposar-se a les pròpies conviccions, fins i tot en Donald Trump. El teu veí també està equivocat, un veredicte que es compleix així mateix per als que hem triat uns veïns particularment savis.
L´erradicació de l´opinió particular no minva la creativitat individual, sinó que la protegeix. Els campions del disseny del nou univers confien fins a tal extrem en els seus genis o enginyers que temen que un ésser sense aquestes dots visionàries malmeti un projecte que uneix milions de voluntats i d´euros. Comences per prestar oïdes al teu veí i acabes per desentendre´t del teu cap, que es diu Steve Jobs i no encaixa massa bé.
