Cartes

19.06.2017 | 09:29

Salvar algú
Albert Altés Segura VIC

Per aquelles circumstàncies que la vida et dona per atzar, l´altre dia vaig viure un intent molt personal de salvar algú que no coneixia. Estava mirant el mar, feia vent i una barca de vela d´amateurs portava hores que no sabia tornar a port. Quasi de nit, em decideixo a demanar ajuda al veure que aquella barqueta cada vegada estava més lluny de la terra. Vaig trucar el 012 i ells molt amables em varen orientar ràpidament d´on calia trucar. I sí, una gent molt professional em va fer un seguit de preguntes que en principi no entenia gaire. Jo veia l´urgència de salvar-los però ells seguien el seu protocol! m´imagino la quantitat de trucades que reben sense cap sentit! Finalment  al cap de bastant estona un vaixell il·luminat arribava al lloc a on em pensava que encara serien els «nàufrags». Em varen trucar diverses vegades i entre el seu radar i les meves explicacions, al cap d´una llarga estona no els vàrem localitzar. Era negra nit. Avui a les sis del matí, he descobert la barca varada a la platja de Grifeu (Llançà). No sé com hi varem arribar però com a mínim, m´imagino que la lluita ha tingut un final feliç. Així ho espero. I tinc molt clar que segurament els «mariners de vela» no s´han assabentat que de lluny els volíem ajudar. Escric aquesta carta per avisar que val més fer el que puguis que no pas fer veure que no valia la pena bellugar el cul de la cadira i anar a dormir tan tranquil esperant l´endemà la notícia...

La indecisa decisió
Nora Corominas Pedro riudellots de la selva

Vivim en un món en que quan arriba el moment s´ha d´escollir la decisió per saber què vols fer en un futur. Una idea de treball que molts joves, com jo, no saben prendre. Hi ha una extensa llista d´oficis que a molta gent li agradaria fer. Per a molts adolescents aquesta decisió s´hauria de prendre en un futur llunyà, però quan arriba el dia no saben què fer. Per això hi ha gent jove que no pensa més que a no aixecar-se del sofà. Perquè no tenen clar què volen fer i es fan les típiques preguntes de: serà molt difícil?, però i si vull canviar de feina?, i si no m´agrada?... Guanyar-se la vida és molt complicat i la gent s´ha d´arriscar a esforçar-se per aconseguir el seu propòsit. Hi ha persones que treballen en coses que no els agraden. Així que, això és un missatge cap a tots els joves d´avui dia: penseu bé què voleu fer, estigueu-hi el temps que faci falta, perquè del que est racta és de noacabar fent una cosa que no us apassiona.

Més brutícia i contaminació
gerard de vicente cornellà del terri

Doncs bé, ara cada cop hi ha més brutícia i contaminació, sobretot a les ciutats. Qui passejant pel seu poble o la seva ciutat no ha vist un munt de deixalles o escombraries tirades al terra o apilonades sota el contenidor d´escombraries del carrer? Tan difícil és guardar-se un tros de cartró a casa que a ningú li ha fet mal o esperar a llençar el xiclet a les escombraries?

Doncs per a alguna gent sí que és difícil, i molt, i a d´altra simplement els fa pal. Sabeu el que contaminem amb els cotxes i la construcció de nous edificis? Tan difícil és no contaminar tant?

Jo opino que el que de veritat contamina no som nosaltres en si, sinó les nostres presses. Tan difícil és aixecar-se deu minuts més aviat per anar a la feina a peu i no córrer tant desprès i agafar el cotxe? Tan difícil és perdre deu segons del teu meravellós temps per anar a llençar el xiclet?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema