Corrupió: unes xifres esfereidores

19.06.2017 | 09:29

He assistit a un debat sobre La corrupció: degradació ètica, social i política, en què intervenien David Fernàndez, periodista, exdiputat del Parlament de Catalunya per la CUP i autor, amb A. Romaguera, dels quatre volums de Llum i taquígrafs. Atles de la corrupció als Països Catalans, i el professor de Dret penal a la Universitat de Barcelona Joan Queralt. Fernàndez començà dient que el tema venia a tots com l´anell al dit, ateses les circumstàncies que s´havien viscut durant la setmana del debat –amb sentències judicials discutibles i denúncies de pressions d´alguns fiscals– i exposà que el fet d´haver presidit una comissió d´investigació parlamentària com la de l´afer Pujol, més aviat li havia produït frustració, perquè, allí, s´hi havia mentit impunement. Tot seguit volgué resumir la seva intervenció tot exposant cinc grans focus dels processos de corrupció:1) el finançament polític il·legal; 2) la crisi immobiliària; 3) els sobrepreus de l´obra pública; 4) el frau fiscal) i, finalment, 5) el capitalisme furtiu (economia submergida, tràfic de drogues i persones, blanqueig de diners...).

Cada un d´aquests focus els explicità amb quantificacions i amb exemples detallats. El finançament il·legal, per exemple, el valorà en 850 M€, amb sentències fermes com el cas Filesa (PSC-PSOE) i els casos Turisme i Treball (UDC), que acabaren en indult, i en judicis oberts contra el PP (Gürtel, Bárcenas, Taula) i CDC (casos Palau i Petrum), amb una dada de torna: els partits polítics deuen a la gran banca 206 M€! Quant a la bombolla immobiliària, del 1996 al 2010, s´han produït 161 casos de corrupció urbanística als PPCC; mentre la banca guanyava 160.000 M€, es va batre el rècord de desnonaments, es provocà la desaparició del sistema català de caixes, es destruí el litoral ecològic i es pervertí la democràcia municipal. Quant al sobrecost de l´obra pública, estimat el 2015 per la CNMC (Comissió Nacional del Mercat de la Competència) en 48.000 M€, val a dir que equival al 4,5% del PIB espanyol, fet demostrable entre nosaltres en obres com les del canal Segarra-Garrigues (+81%), l´Eix Transversal (+352%), la Línia 9 del metro (+674%)... Quant al frau fiscal, calculat en 26.000 M€ als Països Catalans, explicà que 31.484 evasors fiscals es van acollir a l´amnistia del 2012 tot regularitzant 40.000 M€ ocults; més de 24.000 ciutadans espanyols tenien comptes a Andorra (i aquí no es va estar de comparar els 8.000 M€ dels Pujol a Andorra amb els 40.000 M€ de Botín a Suïssa per no parlar dels 1.800 M€ del rei emèrit ni dels comptes panamenys de la família reial). Altrament, a les 3.212 SICAV, que sols tributen l´1%, se´ls calculen uns dipòsits de 35.500 M€. Pel que fa a l´economia submergida i furtiva esmentà noms coneguts lligats a càrtels mafiosos atès que hi ha uns vint-i-cinc clans mafiosos instal·lats als PPCC vinculats a Cosa Nostra, N´Drangheta, la Camor­ra o la Sacra Corona Unita, només per parlar d´Itàlia, sense comptar les organitzacions criminals d´ucraïneses, georgianes o xineses (la prostitució mou a tot l´Estat anualment uns 18.000 M€; el narcotràfic mou al món 320.000 M$.) Encara donà més dades: als Països Catalans hi ha 605 encausats per corrupció, 147 investigacions obertes i 700 causes per frau fiscal; el 75% dels ministres del darrer govern Aznar han estat investigats o encausats en diverses causes, que hi ha hagut membres de governs empresonats, i dirigents de les caixes d´estalvis davant la banqueta dels acusats, al costat de dirigents del sindicalisme o empresaris.

Davant d´aquest panorama proposà tres solucions: reconèixer la magnitud de la tragèdia, reparar-la fent tornar a tothom els diners robats a la comunitat i repensar mesures perquè no pugui tornar-se a produir. Segons el ponent, som en el primer estadi, perquè, si reconeguéssim les coses, els resultats electorals serien diferents. Explicà que Roberto Scarpinato, substitut dels jutges Falcone i Borsalino assassinats per la màfia, li digué una vegada que, malauradament, «el capitalisme havia pres de la màfia tot el que la màfia creia que havia après del capitalisme». Davant de la corrupció, no val demanar transparència des de la grada. Cal intervenir i exigir democràcia i ètica.

El Dr. Queralt començà distingint suborn de corrupció, que consistiria a «apartar les institucions de les finalitats a què estan dirigides en benefici propi o d´altri». Per a ell, tots els focus denunciats pel seu company de taula s´havien de combatre, però el que més l´escandalitzava era la impunitat de la corrupció que es dissenya legalment a partir del BOE i, entre els casos de rescats públic (F1 valenciana amb 74 M€ o Eix Vic-Ripoll, amb 275 M€) s´aturà a analitzar el negoci la plataforma gasística Castor (1.356 M €), que en 33 dies fou indemnitzada (i encara la paguem als nostres rebuts) amb un decret llei (si hagués estat un simple decret hauria requerit expedients i informes que haurien retardat i complicat les coses).

Tot seguit, explicà el disseny i la realitat d´algunes institucions com el Tribunal de Comptes, la Sindicatura de Comptes o el Tribunal Suprem, i exposà que difícilment es pot perseguir la corrupció amb només tres fiscals a tot Catalunya i un sistema judicial deficitari: el govern no ha creat ni un òrgan judicial més i s´ha donat el cas que, per exemple, durant els anys 2012-14, hi va haver menys jutges que el 2011. En el cas Gürtel i d´altres s´hi han fet passar diferents jutges provisionals i el primer condemnat, abans dels de fa uns dies, va ser el jutge Garzón com en el cas Blesa/Targetes black fou Elpidio José Silva. «Volen justícia més ràpida? Facin més jutges!» Si no, arribà a dir, haurem de creure que el poder va dis­senyant les coses per mantenir la impunitat. Encara s´entretingué a explicar com han funcionat alguns paradisos fiscals (Luxemburg), a informar que entre 2000 i 2012 hi ha hagut a Espanya 226 indultats, en una llista en què apareixia el número dos del Banco Santander. Per a ell, abans de res cal una bona consciència pública del problema. Acabà exposant que, malgrat tot, la ­corrupció ja no pot ser tan opaca com abans, ja que des de baix es tiba la persecució, s´han creat observatoris i ell mateix promou un màster universitari que l´estudia i denuncia.

El debat que seguí fou molt viu. A la sortida en David m´oferí un desplegable sobre la corrupció als PPCC titulat «Cartografia del capitalisme dels amiguets» que és una mena de cartografia del saqueig i antologia del frau, fruit de la iniciativa oberta i en xarxa de la CUP «Llum i Taquígrafs», en la qual han treballat centenars de voluntaris per avaluar les causes, costos i efectes de la cor­rupció, el frau fiscal i la impunitat. Hi llegeixo xifres encara més escandaloses. Per exemple: Entre 1996 i 2009, segons Corruption Scandals Evidence from Spanish Mayors (2011), es van detectar 5.144 casos de presumpta corrupció a 600 municipis de l´Estat. Actualment el CGPJ reconeix 2.173 procediments oberts que afectarien, a març del 2016, 3.000 investigats, dels quals, més de 800 als PPCC. La Fiscalia Espacial Anticorrupció pren part directament en 371 causes obertes segons la Memòria 2015 i, de del 2010 s´han detingut 8.321 persones per frau a a Seguretat Social, suborn, prevaricació, delictes contra la hisenda pública i delictes urbanístics. Només al País Valencià 1.514 membres del PP n´estarien esquitxats!

És dur de pair que et diguin, per exemple, que sense frau fiscal, no hauria estat necessària cap retallada! És clar que la ­corrupció comença per nosaltres mateixos: qui no hagi mai demanat una factura sense IVA, pagat/cobrat en negre o demanat recomanacions per a un seu fill parent o conegut... que tiri la primera pedra.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema