Podem ha popularitzat els eslògans fàcils, que ressonen en els mitjans amics, domina la posada en escena i juga amb els missatges a les samarretes i amb els autobusos. Multipliquen els escarafalls, les males formes, que arriben als crits i als insults. La moció de censura ha servit per al contrari del que pretenia: Iglesias ha demostrat que l´alternativa al PP ara mateix és un acord impossible. Mentre sembla que hi ha un acostament entre el PSOE i Podem, la suma passa també per comptar amb Ciutadans o en tot cas amb els nacionalistes moderats del PNB i Coalició Canària. Albert Rivera va voler examinar Iglesias, que aspirava a ser president del govern. El mateix va intentar Ana Oramas, diputada dels canaris. Com calia en una moció de censura. El líder de Podem va mostrar la realitat del seu projecte: va respondre amb sengles atacs personals. Va actuar amb supèrbia, va respondre de males maneres els potencials aliats. Va demostrar que no ha entès el fonament de la política. Es pot canalitzar l´odi, el cansament, el fàstic per guanyar vots. Es pot obtenir guanys en la pesca enmig del caos. Però no es pot utilitzar per resoldre conflictes. Fomentar i buscar l´enfrontament està contraposat a qualsevol concepte mínimament útil de democràcia. Després d´aquesta moció, s´entén millor per què Iglesias ja és el polític pitjor valorat d´Espanya. Molt pitjor que Rajoy.