Trenta-quatre graus a Girona. A ciutat, la temperatura és sempre més alta que als nostres pobles. La calor domina amb força africana. Fins i tot, marquem deu graus més que algunes de les capitals del nord de l´Àfrica, com Alger o Rabat. Un científic important com James Hansen diu que la temperatura del planeta augmentarà dos graus, amb un increment de fins a sis metres del nivell del mar.

Una visió molt dura. Esperem que massa pessimista, del canvi climàtic. La xafogor del juliol, ara. La calitja. La temperatura del «ferragosto» dels italians, quan encara no encetem l´estiu. Tindrem un altre estiu de sequera? El Tripartit era un avançat amb la seva política constructora de dessalinitzadores: ens calen. Diuen els especialistes que les pluges es concentren avui en determinades èpoques, i en altres gairebé desapareixen. I cada any, fem rècord de turistes, multiplicant la població de les zones costaneres i la demanda de serveis en uns ajuntaments que van justos de recursos.

Al final, ens acostumarem a les restriccions d´aigua, que tant afecten les nostres urbanitzacions. El desvergonyit de l´Albert Pla cantava: «hi ha sequia a la comarca/ un tràgic racionament d´aigua/ i els porcs moren a les granges/ i els iaios se´ns deshidraten». Estem preparats per allò que ha de venir? Davant la desinformació del públic general, les autoritats i els especialistes han d´encarar els problemes, en previsió que l´escalfament global s´accentuï. Encara no s´ha apostat amb força per les energies alternatives, el més calent és a l´aigüera.