Tal com estava previst, la moció de censura plantejada per Podem contra el govern de Mariano Rajoy no va prosperar: la formació antiausteritat prou feines va aconseguir l´aval dels seus, ERC i Bildu, per a aconseguir 82 vots a favor, per 170 en contra ( del PP i els seus socis de Cs i CC) i 97 abstencions (majoritàriament, procedents del PSOE). Però, vol dir això que el mapa polític espanyol queda com està? Sí, però amb incògnites interessants, a l´horitzó.

Tot i que el president del Govern ha aconseguit superar l´envit plantejat per les hosts de Pablo Iglesias, el desgast causat pels casos de corrupció que assolen a la seva formació comença a ser notable i no aconsegueix ser compensat per la bona marxa de l´economia (per tercer any consecutiu, el país creixerà en taxes properes al 3%).

D´altra banda (i a diferència del que hauria passat, si les primàries del PSOE les hagués guanyat la presidenta de la Junta d´Andalusia, Susana Díaz), s´entreveuen possibilitats futures d´entesa entre els socialistes de Pedro Sánchez (gran absent durant la moció, en no ser diputat) i Podem, que ara sí estarien disposats a donar suport a una moció de censura dels socialistes... moció que també mostraria números insuficients per prosperar. Per què? Doncs perquè serien necessaris els vots dels 17 diputats independentistes catalans.

I en aquest punt caldrà saber què passa el proper 1 d´octubre (i dies posteriors), data en la qual el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, pretén celebrar un referèndum d´autodeterminació a Catalunya. Segons el que passi, les possibilitats d´una majoria alternativa a l´actual podrien obrir-se pas a Espanya. O no, com postil·laria el president del Govern.