No estem gaire acostumats a les mocions de censura. La viscuda fa uns dies fou la tercera de l´Espanya democràtica. Només acabar la sessió, ja s´anunciava la possibilitat d´una de nova abans de Nadal. Possiblement fou un anunci no gaire meditat, però en política pot passar de tot.
Quan Pablo Iglesias i el seu nucli dur idearen la possibilitat de presentar-la davant la sorpresa de tota la classe política, el PSOE vivia unes primàries en què Susanna Díaz sortia com a gran favorita, atès que gaudia del suport del pesos pesats com Felipe González, Rodríguez Zapatero, Rubalcaba o Alfonso Guerra.
L´estratègia de Podem era apropiar-se de l´espai d´esquerres. No es tractava de desbancar Mariano Rajoy, sinó de lesionar greument els interessos del PSOE. Però la inesperada -almenys per als mitjans de comunicació- victòria de Pedro Sánchez capgirà la truita i la situació canviar de cap a peus.
Al final, la moció no fou del tot estèril i va servir per treure´n algunes conclusions:
1.- Descobriment d´Irene Montero com una de les millors parlamentàries de l´hemicicle. Potser la seva intervenció -més de dues hores- fou un pèl llarga, però aconseguí posar molts nerviosos els escons conservadors davant d´un reguitzell d´acusacions de tota mena.
2.- El PP es troba immers en un munt de casos de corrupció que l´invaliden per tal de liderar aquesta nova etapa que es viu a l´Estat es panyol i a on la societat demana més transparència i menys opacitat en els afers públics.
3.- Podem va deixar clar que necessita entendre´s amb el nou PSOE si de debò pretén desallotjar Rajoy de la Moncloa.
4.- Tard o d´hora caldrà cercar una sortida política a la crisi territorial que es viu a Catalunya i el tema va surar en un debat en què els del PP hi volien passar de puntetes.
5.- Pablo Iglesias ja no és l´enfant terrible de les corts espanyoles i toca una mica més de peus a terra de cara assolir una alternativa d´esquerres viable a on cal descartar del tot els Ciudadanos del català Albert Rivera i més des de que es deixa estimar per José Maria Aznar.
En definitiva, la moció de censura pot representar l´inici de la fi del passeig triomfal del PP al llarg dels darrers anys. Rajoy avui ja no pot amenaçar en una convocatòria electoral per sorpresa. Ho podia haver fet al febrer o al març, però ara no podria articular una majoria parlamentària.
Si PSOE i Podem es troben en una mateixa estratègia, el futur té les portes obertes a una coalició d´esquerres amb tota una colla de cares noves en la política espanyola, que representarà la jubilació d´una colla de dinosaures com acaba de succeir a la França de Macron.
Una nova generació agafarà el relleu ben aviat. A la bancada del PP les cares eren de preocupació. Molts perdran la cadira i la direcció del partit es negà a donar el relleu a cares noves en la darrera contesa electoral. Els Rafael Hernando, Celia Villalobos o Jorge Fernández Díaz -només per posar uns exemples- estan ja del tot amortitzats.
