La novel·la Offshore del grec Petros Màrkaris combina la investigació d´uns crims per part del comissari Kostas Kharitos amb la descripció d´una societat en fallida.

Després de la tetralogia de la crisi, l´autor s´abona a la ironia per imaginar una Grècia a la qual, de la nit al dia, s´inunda amb una allau de diners forans. «Ningú sap d´on procedeixen i tothom prefereix les explicacions fàcils i això ocorre no solament amb els diners negres, sinó amb tot», explica l´escriptor. Serà la lucidesa de l´Adrianí, dona del policia, qui distorsionarà el discurs eufòric que es propaga entre la gent amb frases premonitòries: «Tot just acabem de treure les orelles del cau que la gent ja omple els restaurants, bloqueja les carreteres i ens oblidem del que deien al meu poble: tres dies de festa, quaranta de dol. Amb tres mesos n´hi ha hagut prou per oblidar sis anys de misèria. Vull veure quant trigarem a tornar on érem».

De fet, el llibre és un retaule de les meravelles que descriu, en forma de farsa, com uns anònims representants de diner negre, defensen el blanqueig de capitals com una inversió.

És clar que per a aquests desaprensius, la manera més segura de transformar els diners il·legals en legals és invertint-los. Un raonament que expressa un cinisme espaterrant: «tant el diner legal com el negre són igual d´invisibles, i ningú en vol saber la procedència».

Aquesta ficció narrada per Màrkaris supera la realitat de la Grècia dels darrers temps. L´any 2010, el rescat dels bancs europeus que operaven en el país hel·lè va significar l´acceptació de condicions draconianes imposades per la troica (Fons Monetari Internacional, Comissió Europea i Banc Central Europeu). Farts de de tantes mesures d´austeritat, els grecs, a les eleccions de gener de 2015, van donar confiança al populisme de Zyriza. El seu líder, Alexis Tsipras, va convocar el 5 de juliol de 2015 un referèndum en què, amb un contundent no, el 62% del votants va rebutjar la continuació de la política de sacrificis.

Amb tot, Tsipras va acabar cedint a les pressions dels socis europeus i va portar a terme unes retallades més salvatges que les imposades als seus predecessors, els conservadors de Nova Democràcia.Així, el parlament grec aprovava el 7 de maig del 2016 una nova rebaixa de les pensions i un augment dels impostos. Ara, després d´un llarg estira-i-arronsa, s´han aprovat uns 8.500 M € d´un tercer rescat per pagar deutes bancaries. La crisi grega és a l´ordre del dia.

Per tant, l´Adrianí tenia raons per desconfiar. Tot maleint els polítics, es refugiava en si mateixa i brindava per «a la nostra salut, que sempre estiguem bé, sempre junts i així rebentin els que ens vulgui mal».