Anem de rècord en rècord. El Ministeri d'economia ha fet públiques les dades d'inversió estrangera productiva a Catalunya de l'any passat i s'han batut tots els registres des que es fan aquest tipus de càlcul, ara fa un quart de segle. L'any 2016 és ja oficialment el millor superant el 2015. Pels que tenen la temptació de veure l'ampolla mig buida, vagi per endavant que la tendència és que aquest any la cosa sigui encara molt millor. Només en el primer trimestre es va superar de prop del 70% els resultats del mateix període de l'any passat. És veritat que els indicatius macroeconòmics són el marc d'un quadre on hi ha tantes situacions com personatges. Tant injusta va ser la factura de la crisi en la classe mitjana com ho és ara la lentitud de la recuperació i els efectes definitius que ha tingut la recessió en l'ocupació d'algunes persones. Però tampoc es poc repetir com un karma que vivim en una situació d'emergència social, com es va sentir la setmana passada al Parlament, i continuar negant l'evidència. No hi ha manera d'exigir un model més just de redistribució si no es comença acceptant que hi ha més a repartir. El ministre d'economia, Cristóbal Montoro, ja comença a fer campanya electoral anunciant una possible rebaixa d'impostos per l'any vinent, argumentant que actualment a Espanya no li costa gaire complir amb els objectius de rebaixa del dèficit . També el vicepresident Oriol Junqueras es veu capacitat per deixar el FLA i retornar la Generalitat als mercats de crèdit argumentant que l'economia catalana creix quatre vegades més del que ho fa el seu dèficit. Avui cal reconèixer que es pot aprofitar un context més favorable perquè es van aplicar les polítiques econòmiques adequades que cal acompanyar amb polítiques socials més compromeses.
