El vell Trueta és a punt d´enlairar-seJosep Maria Pradas Muñoz GIRONA

Aviat farà un any, que el cobejat hospital emet ininterrompudament un escandalós soroll semblant al del motor d´un avió. Aquest prové del nou grup de cogeneració, molt eficaç per fer electricitat, fred i calor, i al mateix temps molt deficient en aïllament acústic. Les seves xemeneies, ventiladors i torres de refrigeració, sense cap mena de silenciador, inunden de decibels la llera del Ter, un medi que està integrat a la Xarxa Natura 2000, i que l´ordenança del soroll classifica com espai protegit que pels seus valors naturals requereix protecció acústica.

Aquesta màquina es va canviar fa uns quants mesos, i des de llavors ha treballat sense tenir els papers en regla i amb una llicència ambiental de l´any 2008, basada en un projecte tècnic de mínims.

Seria sensat, que els polítics i diferents col·lectius, abans de «fer volar hospitals», centressin els seus esforços en què l´actual centre sanitari funcioni amb les degudes condicions, i seria de sentit comú que l´Institut Català de la Salut invertís una ínfima part del seu pressupost, en no perjudicar la salut de les persones i els animals que hi viuen al voltant. Així com seria de rebut que l´Ajuntament de Girona, com a responsable de fer complir les normatives de Medi Ambient, inspeccionés curosament l´activitat per fer corregir les deficiències, i eliminar al més aviat possible les molèsties.

El pollancre, l´arbre de casaLídia Angelats Jordà RIPOLL

Dimarts, 13 de juny de 2017. Dia de mala sort, dia nefast. Han tallat l´arbre de casa. Perquè, fins no fa gaire, érem veïns, amb l´arbre. Estàvem a la vora a la vora. El pollancre gegant de la Font Viva. Tenia uns 70 anys. Era esvelt, brillant, fort i majestuós. Ha sigut molt estimat, ha sigut recer de molts éssers, inclosos homes. Molts el trobarem a faltar, i ara encara més, amb aquests dies de calor desmesurada. Hi ha gent que encara no ho sap i quan pensi en anar allà, dessota la seva ombra, es trobarà que ja no hi és. Si mira cap al riu sí que hi veurà formes de tots els materials haguts i per haver tirats al riu i arrossegats per l´aigua que van baixant fins al mar. No passa res; el mar tot ho amaga!

Quina poca sensibilitat amb els arbres. Hem anat enrere. És la Catalunya independent la que no respectarà els arbres?

Era l´arbre una referència del lloc i l´espai. Era a sobre del riu, prou lluny de les cases i només a prop d´una casa mig abandonada. Ripoll no estima els arbres. Al passeig Ragull han fet podes integrals fora de temps i es passarà bona part de la canícula estiuenca sense ombra. Ara ve l´Aplec de Sardanes, al juliol, però els és igual! El model d´arbre que té més acceptació a Ripoll és el model «pavelló de l´Avellaneda»; disset o divuit arbres plantats, la meitat ja cadàvers.

El pollancre veí no llançava ­borró al·lergènic. Les seves fulles eren tan verdes i brillants! S´amaraven de rosada de la nit. Feien com un microclima. Quan el sol li tocava, quan treia el cap per Sant Bartomeu, l´arbre deixava anar com una fina pluja de rosada. A les escoles s´hauria d´ense­nyar el miracle de la Naturalesa.

PD: Era l´arbre d´en Soler (pintor). Va donar 40 pessetes d´aquell temps perquè no el tallés i es va salvar de la tala.

Festa del CorpusM. Àngels Pagès ventalló

Aquest any la celebració de la festa del Corpus a la Catedral de Girona ha tingut un toc molt especial. Com sempre es va celebrar primer la Missa Major, amb gran solemnitat en honor al Cos de Crist, que es fa present en l´Eucaristia. En acabar va arribar la sorpresa. La figura de l´Àliga va avançar pel passadís central fins al peu de l´altar. Quan va sonar la música de la Fal·lera Gironina va iniciar la Dansa Solemne. Una tradició ancestral que feia molts i molts anys que no es representava. El ballador va captivar al públic assistent. Es notava que l´assaig havia durat temps. Amb l´estrena del ball es va voler celebrar el 600è aniversari de la decisió de construir la catedral gòtica amb una sola nau la més ampla del món.

No hi va faltar la tradicional processó amb la Custòdia -que exposa solemnement el Cos del mateix Jesús-. Enguany la baixada de les escales va començar amb la presència de les diferents imatges festives: L´Àliga, els Capgrossos, els Gegants... acompa­nyats del so dels tambors de la banda musical. Val a dir que tot plegat va crear una gran expectació. Tota la comitiva seguint el camí decorat per les tradicionals catifes de flors fetes per les diferents confraries de la ciutat va arribar a la basílica de Sant Feliu. Allà, el senyor Bisbe va dirigir unes pregàries davant del Santíssim acompanyat de les persones assistents a la processó.

En acabar, l´ambient de festa va seguir al carrer amb l´animació de la banda musical, els més petits varen gaudir d´allò més ballant acompanyats pels capgrossos i gegants. La cultura popular s´ha de mantenir, no la podem perdre.