Lloguers

23.06.2017 | 09:55

Després de l'explosió de la bombolla immobiliària, es va crear un consens que tenir habitatge en propietat no era tan bo com es pensava. Que, fent càlculs, sortia millor tenir-lo de lloguer; com passava majoritàriament en alguns països del nord d'Europa. Com en tot, es tracta d'equlibris i decisions financeres. Sempre s'ha considerat que l'ideal per comprar habitatge el millor és poder fer una paga i senyal important fruit d'estalvis i no hipotecar per més del 60% del preu de compra. Per descomptat, la hipoteca mensual que es pagui mai hauria de superar el 30% dels ingresos bruts familiars. En els moments de bogeria, es van arribar a donar hipoteques per més del 100% i que representaven el 50% dels ingresos bruts. D'aquelles males decisions de control de riscos per part d'entitats financeres i de particulars, van venir tots els mals. Ara resulta que, a causa de la demanda de lloguer, els preus han pujat en molts llocs i es comença a demanar que es reguli. Hi ha qui es queixa que, acabat el seu contracte, ha d'anar a viure a un altre barri perque li pugen molt el preu. A casa nostra, el parc de lloguer –i jo he viscut de lloguer molts anys a Nova York, Buenos Aires, Madrid i Barcelona– no és suficient i és de mala qualitat en general. Les lleis no afavoreixen ni el propietari, a causa que és molt complicat que et marxi algú que no et paga, ni a qui lloga, ja que moltes vegades es troba un mercat de pisos en molt males condicions i sorpreses de darrera hora –en dono testimoni–. Per aquesta raó els propietaris només lloguen amb qui tenen confiança i coneixen. Regular només té sentit facilitant que augmenti l'oferta, no intentat manipular els preus.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema