Molts adeptes a l'alimentació «sana», vegetarians i vegans, creuen, potser ingènuament, en les virtuts miraculoses de la soja, especialment en forma de beguda (que no s'hauria de dir llet). Però el cultiu de la soja, i especialment la soja transgènica, té el seu revers.

Ara mateix s'està duent a terme la collita número 20 de soja transgènica al Con Sud d'Amèrica, i l'organització GRAIN aporta 20 raons per exigir la seva prohibició. Segons Gustavo Duch, expert en alimentació i sobirania alimentària, aquest cultiu delinqueix. Va ser autoritzat per un organisme, la Comissió Nacional Assessora de Biotecnologia Agropecuària, a partir d'un expedient de 136 folis, dels quals 108 van ser aportacions de Monsanto, l'empresa creadora d'aquesta nova llavor. El cultiu de la soja transgènica ocupa, monòtonament, més de 54 milions d'hectàrees, repartides entre Paraguai, Bolívia, l'Argentina i el Brasil, on només es conrea soja; on no hi ha espai per a més vida. Destrueix els boscos autòctons, els cultius autòctons i la biodiversitat.

En aquestes àrees, Monsanto, la multinacional dels transgènics (amb Bayer), juntament amb Cargill i Sungenta, ho dominen tot. Controlen una llavor única i es lucren amb el seu control, incloen-t'hi els adobs. Aquestes corporacions compten, també, amb el suport de mitjans de comunicació contraris a la llibertat d'expressió i a qualsevol debat sobre els impactes del model i amb el suport d'altres multinacionals, com Nestlé.

A més, aquest cultiu afecta el model social. Amb la implantació imposada del monocultiu de soja, de dia a dia va anar augmentant la concentració de la terra en poques mans. Es força l'èxode de centenars de milers de camperols. El superpoder mutant amb el qual neix aquesta llavor de ciència-ficció, és el verí en forma d'adob inventat per la mateixa Monsanto, el glifosat. És un herbicida classificat com «probablement cancerigen» per l'Organització Mundial de la Salut -però crec que faltarien més dades per a confirmar-ho. No obstant, un servidor no és partidari de les visions ultranceres que a vegades tenen els sectors de la «sobirania» alimentària i ecologistes, i el que he dit ins ara potser caldria matisar-ho. La innocuïtat de la soja transgènica en l'alimentació, amb el seu glifosat com, mai ha estat demostrada, segons aquests sectors... Però tampoc el contrari.

Tot i que la soja és un vegetal -i d'aquí ve la seva contradicció- la seva producció massiva és determinant per a l'expansió de la ramaderia industrial i la producció de carn barata, amb tots els seus greus impactes ambientals, sanitaris, en el clima i en la salut a nivell global. A més ramaderia industrial més desaparició de petites granges sostenibles i orientades a les economies locals.

La soja, des del punt de vista alimentari, juntament amb l'oli de palma i el sucre són la matèria primeres estrelles en els aliments processats. Finalment, tota la cadena de la soja -el seu cultiu, el seu transport, el seu ús en el nostre plat o el nostre got- té un enorme impacte en l'increment de l'emissió de gasos d'efecte hivernacle. Segurament, pensant fer un bé, fem un malat. De fet tot està relacionat, i no es pot ser fanàtic en les qüestions d'alimentació.