Igual que el polític «llest», que quan l'enxampen ja està pensant en una nova fórmula per continuar-se finançant ell i el partit, els delinqüents fan el mateix amb les lleis. Les noves normatives que tenen la finalitat de detectar fraus, pràctiques irregulars o il·legalitats flagrants sovint neixen caducades. L'estafador sol ser intel·ligent i més ràpid que l'administració, que per això és un professional. Els darrers dies ha saltat a l'opinió pública el relloguer d'habitatges a través de Airbnb. L'operació és vergonyosa. Un llest, que possiblement treballa per a una organització, lloga un pis a un propietari per 900 euros i l'ofereix a la plataforma d'economia col·laborativa, d'on en pot treure fins a 8.000 euros. La propietària s'adona de la trampa -el contracte especifica que el pis no es pot rellogar- i no sap com treure's de sobre el listillo. Opta per rellogar-lo ella, ocupar el seu propi pis i avisar la premsa. Immediatament s'aixeca un gran escàndol, portades, fotos, articles d'opinió i crits contra les lleis que permeten que en cas que aquesta dona vulgui fer les coses per la via legal tardarà un munt de mesos i perdrà un grapat de diners. Passarà alguna cosa? Algú intentarà legislar perquè les solucions a aquestes situacions siguin senzilles? No. D'aquí a un temps sortirà un altre cas i ens tornarem a posar les mans al cap perquè els polítics que hi haurien d'haver treballat no hauran fet res.
