Hi ha gent com Ronaldo que es pot enfadar amb un país i gent que només es pot enfadar amb el seu cunyat, que a més viu al pis de dalt. El que s´enfada amb el seu cunyat no pot anar-se´n de la comunitat de veïns perquè està pagant la hipoteca. Significa que coincideix amb ell a l´ascensor i tots dos miren al sostre durant uns segons interminables. De vegades es topen al mercat o en el forn i s´ignoren com si cada un fos invisible per a l´altre. La situació, en fi, resulta una mica incòmoda. D´aquí l´enveja que produeix Ronaldo, capaç d´enfadar-se amb un país sencer i amenaçar de marxar-ne. No sabem què passaria si Catalunya marxés d´Espanya, però si ho fes Ronaldo, atesa la importància del futbol, ??seriem menys Espanya. I potser Ronaldo seria més Ronaldo. No ho sé, però he sentit que hi ha equips estrangers disposats a pagar gairebé dos-cents milions d´euros pel jugador. Si algú estigués disposat a pagar aquesta quantitat per mi, jo seria més jo. La construcció del jo comença a posar-se pels núvols.

Fa anys vaig conèixer un tipus que s´havia enfadat amb El Corte Inglés. Enfadar-se amb El Corte Inglés és com enfadar-se amb la Telefónica o amb Endesa. Una desproporció. Així vaig intentar fer-ho veure a l´individu. El millor és no enfadar-se amb ningú, però, si fer-ho forma part del teu caràcter, hauries de buscar objectius menys ambiciosos. El teu cunyat, per exemple. Al teu cunyat li pots deixar notes insultants a la bústia. Et pots enfadar fins i tot amb la teva mare en la seguretat que el teu enuig li farà mal. Si el que busques és aquest tipus de satisfacció moral (o immoral, que ve a ser el mateix), segur que tens al teu abast un munt d´objectius. Aquí hi ha els teus germans, els teus amics de tota la vida, els teus companys d´oficina... Però enfadar-se amb la ­General Motors, per posar un altre exemple, resulta frustrant, a més de megalòman.

No sabem si Ronaldo és megalòman, però de moment s´ha enutjat amb Espa­nya i alguns s´han arronsat davant la seva ira. A veure com evoluciona l´assumpte. Potser, si li donem millor tracte fiscal, ens acabi perdonant. Personalment, no dormo des que me´n vaig assabentar. I el meu cunyat, el del pis de dalt, tampoc.