Cristóbal Montoro, ministre d´Hisenda, explica que, sense diners per afrontar la crisi, va fer l´amnistia fiscal per recaptar 2.500 milions. En va aconseguir 1.181. A canvi, es van regularitzar sense pena 40.000 milions amagats al fisc. Tot un tribut a la no tributació. Els inspectors fiscals van dir el 2012 que l´amnistia era inconstitucional. Cinc anys després així ho va dictaminar el Tribunal Constitucional.

La trencadissa no es paga ni políticament. Montoro no dimiteix i Rajoy no el fa cessar.

Ángel Ron va presidir de 2006 al 2017 el Banc Popular, fins a sis mesos abans que ho comprés el Banc Santander per un euro. Se´n va anar amb una pensió de 24 milions d´euros i reclamant una indemnització per 32 anys de treball al banc i pel seu acomiadament improcedent.

El seu successor, Emilio Saracho, va treballar durant anys en el banc comprador. El trencament és milionari, hi ha dubtes sobre la voluntat dels intervinents en la pèrdua de la qual no es pot assenyalar responsable. És només l´últim cas a la banca mundial.

Un funcionari espanyol de la UE va ser a Grècia el 2011 per donar solucions a la crisi. Al costat d´altres dos col·legues, va recomanar la venda de 28 immobles de l´Estat i la seva posterior lloguer. L´operació va acabar amb pèrdues per a l´erari públic que podrien arribar a 580 milions d´euros. La llei grega porta per la via penal les superiors a 150.000 euros i pot ficar-los a la presó. Fora mala fe o imperícia, Grècia té paralitzats 8.500 milions d´euros la UE per al rescat fins que se´ls doni la immunitat. És un forcejament polític, és clar, però és interessant la quantitat de plats que es poden trencar gratis i els esforços que es fan perquè sigui així.

Sense responsables no hi ha responsabilitat.