el dietari

25.06.2017 | 07:27

Dissabte costa nuclear

Començo a entendre la decepció de Josep Pla, quan als anys seixanta va confessar que li hauria agradat que la central nuclear de Vandellós s´hagués construït a la Costa Brava. Sobretot quan visito determinades poblacions com Calella, Platja d´Aro, Lloret de Mar o Tossa de Mar els caps de setmana preestiuencs. La teoria de Pla és que amb una central nuclear a la platja de Pals, hi hauria molt menys turisme a la costa gironina.

Pla va ser probablement el primer turismofòbic notable del país, que preferia el risc d´una explosió atòmica o gironins amb dos caps i onze dits a les mans, a aquests exèrcits del mal gust que ens envaixen i ens fan menys pobres. Menys miserables, com reconeixia el mateix Pla que eren els municipis de la Costa Brava abans del turisme.

Diumenge ´foodies´

Fa un temps que em ronda una vergonya fins ara inconfessable. M´agrada la gastronomia i m´agrada fer fotografies als fetges d´ànec o als arrossos d´anèmones. Ho faig per recordar aquells moments, que considero molt més importants i immortalitzables que el bateig o la comunió de tots els meus fills. Des de fa anys. Fins i tot abans de la fotografia digital. I puc reptar a una baralla a cops de puny aquell que em digui que sóc un maleït foodie.

Odio formar part de cap col·lectiu. Això ha fet que els darrers temps em contingui a l´hora de fotografiar peus de porc desossats o unes croquetes líquides. Des del dia que algú em va dir que era un foodie, terme que desconeixia i que em va semblar espantós.

Dilluns modèlica Generalitat

El govern del PP fa avançar el desdoblament de la N-2, al seu pas per Girona, a raó de mig quilòmetre l´any. Ho diu un informe d´infrastructures de la Generalitat, que també ens recorda que el desdoblament de l´A-26, entre Figueres i Besalú, va aparèixer en els pressupostos de l´Estat d´un any però, l´any següent, misteriosament, va desaparèixer i mai més en van saber res. Ho diu l´informe sobre infrastructures de la Generalitat. Té raó, només cal observar els treballs de la N-2. Sembla que hagin contractat a tots els ganduls del país per fer-los. Menys obrers i menys màquines, igual a menys diners. I la despesa del car quitrà repartit durant molts anys.

Diu el conseller d´obres català, Josep Rull, que els incompliments de l´Estat fan perdre molts diners a la Generalitat. Clar! El Govern català és un complidor rotund i infalible. Sense moure´m, escric això des d´un poble, Portbou, on la Conselleria de Josep Rull té un port empantanegat i inacabat des de fa quasi 30 anys. L´autoritat moral s´aconsegueix essent més exigent amb un mateix.

Dimarts punxant l´aigua

Segons sembla, a Girona qui té punxada l´aigua no només són alguns veïns de Montjuïc, Font de la Pólvora i Vilarroja, sinó que són els rics socis d´Agissa, que no ho fan per poder-se rentar, sinó per comprar joies i pernils de primera necessitat. Però en aquest cas és una punxada gegant.

Hisenda diu que cap govern de Girona dels últims 30 anys s´ha preocupat de l´espoli de l´empresa pública d´aigües de la ciutat per part de l´empresa privada que la controla.

L´Agència Tributària diu que el soci privat fa «enginyeria fiscal i comptable» per amagar els números reals i enriquir els seus socis en detriment dels diners dels ciutadans. Ve a dir que els polítics han deixat que s´emportin el diner de tots. Hisenda afirma que l´empresa camufla beneficis i diu que ha trobat factures de despeses personals i compres de pernils, lots de Nadal, joies i estades en hotels de luxe.

Els poders locals gironins han intentant desacreditar la investigació des que la consultora Efial va posar sobre la pista de totes aquestes irregularitats. La consultora ho va fer contractada pel primer govern Puigdemont, que va reclamar diners a l´empresa suposadament espoliadora i va aconseguir recuperar-ne una part. Posteriorment, el govern Puigdemont va muntar una comissió d´investigació que, d´un dia per l´altre i per causes mai explicades, es va esvair. Fins que la CUP va portar el cas davant la Justícia.

Dimecres tirania del mercat

La Generalitat ha estrenat l´índex de preus de lloguers. En una pàgina web podem introduir les característiques del pis que volem llogar i ens diu quan hauríem de pagar. L´índex s´aplica a 27 municipis de Catalunya, entre els quals hi ha Girona, Blanes, Olot i Figueres. Visito el web i faig l´exercici de buscar un immoble de lloguer del meu carrer de Girona. Un pis que sé què paga l´inquilí. L´índex diu que hauria de pagar 491 euros, mentre la família que hi viu en paga més de 800.

Més que un web amb preus de referència, és el web de la desesperació. Un índex que et diu quan hauries de pagar però que, passi el que passi, saps que pagaràs el doble. El mercat és una tirania que no es combat amb cap índex, sinó amb topalls impulsats per les administracions. Però qui s´atreveix amb la tirania del lliure mercat?

Dijous ciutat sense plaça

Taula rodona a Empuriabrava organitzada per l´Ajuntament i el col·legi d´arquitectes sobre els 50 anys d´aquesta singular marina residencial. Àlex Giménez, un divertit professor d´Urbanisme, es pregunta quina pot ser la identitat d´un indret que, com en el cas d´Empuriabrava, no té plaça. No té l´àgora on convergir i fer vida en comú. Un fet que, en canvi, el catedràtic de projectes arquitectònics, Xavier Monteys, troba fascinant perquè ataca els dogmes: «No pot ser que la plaça d´Empuriabrava siguin les Voltes?».

Les voltes d´Empuriabrava són raríssimes. Amb accés per davant i per darrera, amb patis i placetes que durant els anys 80 i principis dels 90 van ser la plaça pública nocturna dels joves comarca. Monteys considera Empuriabrava un error en el seu conjunt, però creu que l´error és la base de l´aprenentatge. Considera irrellevant jutjar avui l´estranya amalgama arquitectònica de la marina perquè la mirada és subjectiva i ja hi ha persones que aprecien aquests estils que altres detestem. Segurament, en l´època del Modernisme també hi havia molta gent que el trobava horrible.
Una senyora del públic ens recorda que Empuriabrava tampoc té església i culpa el bisbe Pardo. Empuriabrava és un no ser. No té plaça, no té església però té canals per on entrar a casa i per on fugir amb rapidesa.
La historiadora de l´art Pilar Parcerisas mostra la demolidora mirada de l´artista Marcel Dalmau amb uns muntatges fotogràfics de palmeres que sobrevolen Empuriabrava amb un dirigible i vells cotxes que naveguen pels canals. Parcerisas proposa a l´Ajuntament investigar què és avui Empuriabrava per saber que pot ser demà. Encara que Monteys potser dona la clau quan adverteix que amb els anys torni a ser aigua. No la dels Aiguamolls que van ser i van secar, sinó el mar que avançarà impulsat pel canvi climàtic i que es cruspirà la marina i la supèrbia humana.

Divendres la ciutat inhumana

En una jornada sobre infrastructures, l´alcaldessa Marta Madrenas explica que Girona és una ciutat «humana». Entenc que es refereix a una ciutat amb una dimensió humana raonable. En el mateix moment que Madrenas pronuncia aquestes paraules, a Barcelona, el tinent d´alcalde Pisarello presenta el baròmetre sobre les preocupacions dels seus veïns. I per primera vegada en la història, la primera preocupació –el problema més gran– dels ciutadans de la capital catalana és el turisme. Els poders econòmics i mediàtics de Barcelona des de fa mesos fan una defensa aferrissada del turisme com a la principal «indústria» de la ciutat. Barcelona s´està convertint en una ciutat per a rics que escup fora la resta.

Un debat organitzat per la CUP a la plaça Sant Pere de Girona, advertia fa uns dies del creixement dels pisos turístics. L´Ajuntament no hauria d´ignorar els primers símptomes de disfunció de la ciutat. A Barcelona, Xavier Trias ho va ignorar i Barcelona, parafrasejant Marta Madrenas, ja no és una ciutat humana.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema