Un «excés verbal» no mereix l'acomiadament disciplinari

26.06.2017 | 06:30

En el seguiment que efectuo de les sentències de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, m´ha semblat interessant fer una breu referència en aquest article a la dictada el 25 d´abril (rec. 7769 /2016). L´assumpte versa, genèricament parlant, sobre l´acomiadament disciplinari d´un treballador per les causes tipificades en els apartats c i d de l´art. 54 de la Llei de l´Estatut dels treballadors, i de les normes convencionals que es refereixen a aquests supòsits i els concreten més per a l´empresa. Aquest acomiadament és declarat improcedent pel Jutjat del Social núm. 27 de Barcelona, ??en sentència dictada el 12 de setembre de 2016, i interposat recurs de suplicació per la part demandada en instància és desestimat pel TSJ, «confirmant íntegrament la resolució recorreguda».
El litigi versa sobre l´acomiadament d´un treballador de l´empresa Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona, ??metge especialista i cap de secció de la unitat d´hemodinàmica de l´Hospital del Mar. En els fets provats de la sentència d´instància, recollits en l´antecedent de fet segon de la sentència del TS, es poden seguir amb deteniment els avatars del cas, des de l´inici de l´expedient sancionador obert per l´empresa al treballador posteriorment acomiadat fins a la resolució del jutge.
Cal observar que l´incompliment que es predica de l´actuació del treballador versa sobre ofenses verbals a les persones que treballen en el Consorci, i sobre transgressió de la bona fe contractual i d´abús de confiança en l´acompliment de la feina. Des de la perspectiva fàctica, amb la posterior repercussió jurídica, l´interès del cas rau en l´existència d´un correu remès pel demandant el mateix dia que havia presentat la seva renúncia a continuar dirigint la secció d´hemodinàmica, direcció que venia exercint des de l´1 de octubre de 2010. El citat correu electrònic va ser enviat, a través del compte corporatiu de l´empresa, a diversos cardiòlegs del mateix Hospital i a altres professionals de la mateixa especialitat que presten els seus serveis en diverses institucions sanitàries catalanes, «per ser els contactes amb els que ell havia interactuat per temes professionals (interrogatori de l´actor)».
En aquest correu, queda constància de les àmplies divergències existents entre el demandant i el cap de servei de cardiologia, els quals s´havien creuat diversos correus entre el 6 de maig i el 12 de juny de 2015 (la renúncia es va produir el dia 15 de juny) en els quals es constaten les seves diferències de criteris professionals.
L´argumentació jurídica de la recurrent se sustenta, a l´empara de l´art. 193 c) de la Llei reguladora de la jurisdicció social, en la infracció de la normativa legal (art. 54.1 i 55.4 de la LET) i convencional (annex II, que regula el reglament de faltes i sancions) del primer conveni col·lectiu de l´empresa) per part de la sentència d´instància. Per a la part recurrent la sanció imposada al treballador hauria de ser qualificada com a procedent, ja que «es va deure a les ofenses greus abocades cap a la seva superior, amb expressions injurioses, efectuant-les amb publicitat, en haver difós el contingut de la seva comunicació per correu electrònic als treballadors del Consorci Mar Parc de Salut i als cardiòlegs de fins a sis institucions sanitàries».
La qüestió jurídica a debat versa, doncs, sobre la qualificació jurídica de la decisió empresarial de procedir a l´extinció del contracte de treball amb al·legació d´un incompliment greu i culpable per part del treballador que el fa mereixedor de l´acomiadament disciplinari.
La Sala s´esplaia en l´explicació de la doctrina jurisprudencial gradualista en matèria d´acomiadament, per passar a continuació al repàs de la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans sobre el dret a la llibertat d´expressió reconegut en l´art. 10 del Conveni Europeu de Drets Humans del Consell d´Europa, i després s´atura a la del nostre TS, tot i que aquest últim es remet al seu torn a la consolidada doctrina del TC sobre això.
Efectuat el repàs de la jurisprudència internacional i interna, arriba el moment de endinsar-se en la resolució del cas concret, que s´inicia amb la menció d´una dada, cert sens dubte, que sembla prefigurar, com així serà, la resposta que donarà la Sala al recurrent, ja que en referir-se al correu tantes vegades citat, assenyala que «no ha resultat acreditat que la referida comunicació fos remesa a la totalitat dels treballadors i treballadores de l´entitat demandada ni a altres organitzacions professionals».
La Sala reconeix que les expressions utilitzades en el correu «excedeixen de l´àmbit del que és desitjable en el marc del clima laboral», i molt més, afegeixo jo ara, si es llegeix amb deteniment el paràgraf en què s´explica per la Sala que el correu introdueix judicis de valor sobre el cap de servei, «considerant que es va escollir, d´entre els candidats existents, el que tenia pitjor currículum, i no reunia les qualitats necessàries per liderar el servei. A això afegeix que durant aquests mesos li costava molt trobar alguna decisió del nou cap que estigués motivada més per fílies i fòbies personals, i comptes pendents, que per la recerca d´una millor eficiència en l´activitat».
No obstant això, l´aplicació de la teoria gradualista, amb la presa en consideració de totes les circumstàncies concurrents en el cas, que ja van portar al jutjador d´instància a declarar inexistents els requisits requerits per la normativa vigent per a declarar la procedència de l´acomiadament, portarà a la sala a confirmar la tesi d´instància i al consegüent rebuig de l´argumentació de la part recurrent relativa a l´existència de maltractaments de paraula cap a un company, en aquest cas un superior. S´arriba a aquesta conclusió a partir dels fets provats, que posen de manifest el clima de conflictivitat existent des de diversos mesos abans a l´empresa, que té relació amb el nomenament del cap de cardiologia i els seus criteris d´actuació, que xoquen amb els de directe de la unitat hemodinàmica, una tensió laboral que va ser la que va portar a la jutjadora d´instància, a partir de tota la documentació del cas i de les proves practicades en l´acte del judici, a formar la seva convicció que la decisió de l´empresa no estava justificada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema