LLETRES

El Ginkgo, a vegades, va bé

26.06.2017 | 06:30

Deu ser cert allò de l´eròtica del poder, convertit en un dels més grans estimulants de testosterona que hi ha. Ara, vist el nombre creixent de dones que participen en política, potser també hauríem de dir el mateix, amb tota raó, de la progesterona. Però no volia parlar d´hormones, sinó de persones que no poden viure sense mantenir viu el «cuquet» que remou el desig de fer política. Encara que no tinguin raó i, a més, pixin –amb perdó– fora del test.
Aquest és el cas d´Alfonso Guerra, que està «emmerdant» la política catalana des de fa quaranta anys. Va començar enviant sicaris a manipular les negociacions per unificar el PSC i la Federació Catalana del PSOE, per si no li feien cas i rebutjaven el control per part del PSOE. Va haver-hi «pacte d´abril», però la dreta –Jordi Pujol– és va fer amb el poder el 1980, va derrotar sorprenentment el PSC, que tenia el cava a punt. El més important era la unitat del socialisme espanyol, que no hi hagués un socialisme català que pensés per ell mateix. I des d´aleshores, no ha parat. El seu adversari polític, aquí, no ha estat mai la dreta, sinó el catalanisme. Se´n recorden d´allò de «passar el ribot» pel text de l´Estatut, el 2006? I governava el PSC! Ara, però, s´ha superat: Guerra vol que s´apliqui l´article 155 de la Constitució, que pot representar des d´anular l´autonomia fins a enviar la Guàrdia Civil o atiar els mossos contra els catalans. Jo penso, sense ànim d´ofendre, que potser el problema es podria resoldre –si més no en aquest «apartat»– amb unes bones dosis de Ginkgo, una medicina natural per resoldre problemes circulatoris cerebrals deguts a l´envelliment. I una plaça en una bona residència.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema