El Pujolisme i el procés

26.06.2017 | 06:30

Jordi Pujol i Soley, el que fou totpoderós president de la Generalitat, avui està desacreditat per l´ocultació d´un compte milionari a Andorra i la suposada corrupció de la seva família consanguínea i política. Però per a mi això no és sinó una conseqüència de la seva actuació política.
Pujol es va considerar i va actuar sempre com un profeta, es va considerar l´elegit pels deus per conduir Catalunya i modelar-la al seu gust. Com a ungit va menysprear els seus oponents, els que, equivocats o no, pensàvem Catalunya d´una manera diferent. No tinc clar si els profetes són bons o dolents en la vida, però si que sé que en política són nefastos. Repassem algunes de les seves característiques:
1. Les persones, els ciutadans, davant d´un profeta es divideixen en bons (els que el segueixen) i dolents. A Catalunya, si no estaves amb Pujol eres un mal català.
2. Si un és l´ungit pot dir coses com «això no toca», cosa que vol dir que jo, i només jo, decideixo de què es pot parlar i això té un nom ben conegut....
3. El profetisme nega la democràcia de veritat, l´altre, l´adversari polític, el que té propostes diferents deixa de ser l´adversari per ser el dolent. La confrontació normal entre propostes diferents passa a ser una confrontació binària entre bons i mals catalans (la frase més repetida de Pujol era: què han fet per Catalunya?). I si Pujol va repetir abastament, què han fet els socialistes (Obiols, Serra, Maragall i cia.) per Catalunya, què no són capaços de dir els seus seguidors?
4. Els profetes tenen la veritat i, per això, només poden col·laborar en els projectes que lideren. Pujol va estar present en molts dels projectes que es van iniciar abans i durant la transició, però es va apartar ràpidament dels que va veure que no liderava. No va pactar mai amb altres per fer un projecte consensuat que tot país necessita en temes essencials. Per exemple, al meu entendre Pujol va fer un bon treball en potenciar el comitè de les regions a Europa, però mai se li va ocórrer que si es coordinava amb el projecte de Barcelona d´en Maragall hagués sigut molt més eficient. Això sí que hauria sigut una bona política per a Catalunya, però en la mentalitat de Pujol això era pactar amb el dimoni.
Pujol va exercir de gran mandatari de Catalunya durant 23 anys i el resultat colateral va ser la corrupció. Quan un dirigent mana com ho va fer Pujol, ha de saber controlar el seu entorn. I el Pujol profeta no ho va saber fer ni en el seu cercle més pròxim i avui tenim inculpats la família, varis exconsellers i el seu mateix partit que ha hagut de tancar i canviar de nom.
I Pujol va ser un mal governant i ens va deixar una mala imatge a Espanya. Jo era aleshores president d´una associació de científics espanyola i els asseguro que tenien molt bon concepte dels catalans, però després d´anys en què l´aprovació dels pressupostos generals de l´Estat venia precedida d´una negociació amb CDC dient que havia aconseguit no sé quantes coses per Catalunya, explicar que Catalunya estava mal finançada, era una total quimera.
I si el Pujol que he conegut, el profeta, ens va deixar una societat dividida en dos classes de ciutadans, què podem dir dels seus successors? Perquè si els profetes polítics són dolents, els successors, els aprenents de profetes, són sempre molt pitjors. I aquí estem amb un Mas i un Puigdemont (acompanyats de Junqueras) actuant com ungits, amb una societat fracturada i un procés que no porta enlloc. I mentre tant els problemes reals dels catalans demanen una actuació que el govern actual no sembla disposat a assumir, diuen que no és cosa seva, ara «no toca parlar d´això».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema