ÚLTIMA HORA
L'Estat pren el control dels Mossos

La unitat de espanya ja no és un tema tabú al parlament espanyol

26.06.2017 | 06:30

Quan la gent de la meva generació érem adolescents i cursàvem el Batxillerat, d´això ja fa uns quants anys, al meu institut acudia, sempre puntual, un professor uniformat de falangista –camisa blava amb el jou i les fletxes, boina vermella i botes altes– a impartir-nos classe d´una rara signatura anomenada Formación del Espíritu Nacional. Malgrat que era ben evident que perdia el temps, l´home intentava, amb molta voluntat i nul encert, inculcar-nos principis fonamentals «del Movimiento» com que «España es la unidad de destino en lo universal» i que «la sacrosanta unidad de España, patria única y común de todos los españoles no era discutible ni podia ser discutida».
Al reinstaurar-se la democràcia després de la mort del dictador, l´any 1978, per mandat del Parlament espanyol set «pares de la pàtria» –sota l´atenta supervisió de la «Junta de Jefes del Estado Mayor (JUJEM)»– varen redactar un nova Constitució la qual també es fonamenta, segons el seu article 2, «En la indisoluble Unidad de la Nación española patria común e indivisible de todos los españoles». Basant-se en aquest article, el Partit Popular (PP) sempre s´havia oposat tossudament a parlar-ne, entrar en negociacions i, encara menys, permetre que els catalans poguéssim celebrar un referèndum d´autodeterminació vinculant per tal d´intentar assolir la independència de Catalunya. Però com que és evident que no només a tota Europa sinó arreu del món opinen que aquest problema s´ha de resoldre negociant, pactant i votant, tot just fa un parell de dies se li ha acudit al president del Govern espanyol parar-li un parany al president Puigdemont –tal com li va fer al lehendakari Ibarretxe al qual va costar l´ostracisme polític–, i proposa al cap de l´executiu català que vagi al Congrés dels Diputats, «que és la seu de la representació de tots els espanyols», a exposar el seu projecte de referèndum i, aquí està el parany, posar-lo a votació de ses senyories. Votació de la qual el Sr. Rajoy ja intueix quin serà el resultat, sense la més mínima possibilitat d´error.
Ara bé, com que el President espanyol i el seu govern són conscients que no permetre votar lliurement als catalans no està ben vist enlloc, i té por que els titllin d´antidemòcrates, ara centren la discussió en que volen que es voti però que siguin tots els ciutadans de la pell de brau els que hi tinguin dret –àdhuc un senyor de l´illa canària de la Gomera o un de la Galícia natal del Sr. Rajoy, per posar només dos exemples– i no únicament els ciutadans de Catalunya com pretén el Govern català. Amb aquesta iniciativa propagandística de cara a Europa, que és el que en realitat amaga aquesta maniobra inesperada del President espanyol, el que ha fet el polític gallec, no sé si conscientment o inconscient, és un pas, un pas petit però un pas, a favor del moviment independentista, atès que, gràcies a aquesta proposta, s´ha creuat la línia vermella i a partir d´ara el sacrosant tema de la unitat de la pàtria espanyola ja ha deixat de ser tabú i es podria votar al Parlament espanyol si el President català caigués en el parany que li han posat i acceptés la invitació, la qual cosa era impensable fa només un parell de mesos.
Però, per altra banda les cartes que el sobiranisme té a les mans són vertaders trumfos cada cop més potents i que poden ser decisius. Ara cal que el Govern català els sàpiga jugar bé. Per començar, i a títol d´entrant, podrien recordar al senyor Rajoy i a tots els espanyols, que varen ser només el quebequesos i els escocesos els únics que varen votar en els seus respectius referèndums i que el dia de les votacions la resta de canadencs i de britànics es varen quedar a casa o se´n varen anar a banyar a la platja. El mateix que haurien de fer els espanyols el proper primer d´octubre.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema