La sentència del Tribunal Constitucional sobre la reforma de l´Estatut ha estat assenyalada amb força lògica com el minut zero en l´escalada de l´independentisme. De suposar un quart de les respostes a les enquestes, va saltar en poc temps a xifres que s´apropaven o fins i tot superaven la meitat dels catalans amb una opinió formada. Però la sentència de l´Estatut, i la multitudinària manifestació de rebuig, daten respectivament de juny i juliol del 2010, mentre que la primera gran Diada multitudinària no es produeix fins al mes de setembre de 2012. Per què, si la sentència va disparar l´independentisme, no es va fer la gran manifestació la Diada d´aquell mateix 2010? O la del 2011, quan ja havia començat la pluja de resolucions judicials basades en la del Constitucional? Per què van haver de passar dos anys?

La raó es diu victòria del PP a les eleccions generals de finals del 2011.

A la sentència de l´Estatut van seguir unes eleccions autonòmiques que van tornar el Govern a CiU en la persona d´Artur Mas. Aquest, sense majoria absoluta, va practicar una geometria variable que incloïa el PP en el repertori d´aliances possibles, i gràcies a ell va tirar endavant qüestions importants com els pressupostos, malgrat que el partit de Rajoy havia presentat el gran recurs contra l´Estatut que va propiciar la sentència, i havia recollit signatures contra els «privilegis» dels catalans. Però el 2010 i la major part de 2011 a La Moncloa hi va haver Rodríguez Zapatero. Estava superat pels esdeveniments i va incomplir la paraula donada, però ni de lluny era tan bel·ligerant com els populars. Quan aquests van aconseguir el govern, a Catalunya es van encendre totes les alarmes i es va començar a preparar la gran resposta.

Fa mesos que els defensors de la independència presenten l´estat propi com la solució a les polítiques conservadores i antisocials que atribueixen a l´Estat espanyol. Però aquestes són polítiques que decideixen un govern del PP i un Congrés dels Diputats on manen conservadors i liberals, mentre socialdemòcrates i noves esquerres gesticulen des de l´oposició. Si el Govern espanyol fes polítiques encertades contra la desigualtat i per distribuir millor els beneficis de la represa econòmica, deixaria de ser interessant l´aposta per la independència? Si aquesta és la conclusió, l´independentisme ha de fer el pas abans que la política espanyola deixi de donar-li bons arguments.