A l´alcalde de Blanes li semblava poca cosa ofendre els espanyols amb una sola frase, així que va decidir denigrar a la vegada els magribins, assolint una fita difícil de superar: «a Catalunya es viu d´una altra manera, passa igual amb Dinamarca enfront del Magrib, com Espanya és diferent de Catalunya». Va oblidar afegir que ni espanyols ni magribins destaquen per la seva netedat, i que uns i altres tenen gustos dubtosos en matèria sexual. No com els catalans i els danesos.

El cas és que el bo d´en Lupiáñez està carregat de raó, les coses es fan de manera molt diferent a Catalunya i a Espanya. Ja històricament, mentre els espanyols terroritzaven el centre d´Europa, els catalans preferien terroritzar Grècia, bressol de la civilització; si els espanyols insultaven i expulsaven jueus, els catalans els pedregaven i expulsaven; si la guerra mundial empobria els espanyols excepte uns pocs, uns pocs catalans s´enriquien gràcies al contraband amb els països en conflicte, la pela és la pela; si Franco era aclamat com un heroi a tot Espanya, a Catalunya era aclamat com un alliberador, no sé si he dit que la pela és la pela; si els espanyols havien d´emigrar per fugir de la misèria, eren acollits a Catalunya per continuar en la misèria; si els espanyols anaven de putes, els catalans posaven pisos a les putes.

Fins avui. Si Espanya ha de patir TVE, Catalunya pateix TV3; si Espanya té el Lute, Catalunya Jordi Pujol; si ells Inda, nosaltres Rahola; si l´oligarquia espanyola no suporta Carmena, la catalana no pot veure Colau; si a Espanya guanya eleccions el partit més corrupte, a Catalunya li canviem el nom al partit més corrupte i encara governa, de nou la pela és la pela; si els polítics espanyols s´aprofiten del poble embolicats en la bandera, els polítics catalans es riuen del poble embolicats en l´estelada.

Si socialistes espanyols atien el foc contra Catalunya, socialistes catalans l´atien contra Espanya. Ben diferents.