Quan falten poc més de tres mesos perquè es compleixi el termini fixat pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per a la celebració del referèndum unilateral d´independència de Catalunya, ningú sap amb certesa què passarà aquest dia (ni en els posteriors).

Però el que sí està clar (si s´observa el que expliquen els mitjans de Madrid i Barcelona) és que, amb l´anomenat Procés independentista (incubat fa ara set anys, després de la sentència del Tribunal Constitucional que va desnaturalitzar l´Estatut de 2006), s´han accentuat encara més les diferències de percepció del problema entre una i altra part.

Mentre el poder polític, econòmic i mediàtic de Madrid afirma que el que va succeir el 9-N de 2014 no es repetirà i que el referèndum no se celebrarà, a la televisió i les ràdios amb més audiència a Catalunya no deixen de sortir representants i opinadors afins a la coalició governant (Junts pel Sí), en el sentit que aquesta consulta tindrà lloc i el seu resultat serà vinculant. Finalment, les veus que pugnen per una entesa entre les dues postures (reflectides en els dos principals diaris de Barcelona, tot i que en cap mitjà important a Madrid) amb prou feines troben ressò (com a conseqüència, també, de la seva progressiva pèrdua d´influència entre l´opinió pública).

La vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, creu que, fracassat el referèndum (i, per tant, els seus impulsors, Puigdemont i Junqueras), serà el moment de tornar al diàleg. Però ocorre que, per als independentistes, el referèndum no és un fi, sinó un mitjà per aconseguir els seus objectius. I, en cas de no arribar ofertes substancialment millors des de Madrid, el «suflé» independentista no només no baixarà (a llarg termini), sinó que pot anar a més.