Cartes

El dia 20 es va publicar a la secció Cartes al Director d´aquest diari un escrit meu amb el títol SARFA. Des d´aquí vull agrair al Sr. Gimeno, gerent de l´empresa, haver tingut l´amabilitat de trucar-me per aclarir algunes qüestions relacionades amb el contingut de la carta.

Dignitat amb molta voluntarietatJOAN JANOHER I SADURNÍ FORALLAC

Aquest enunciat requereix la força com la disposició de tota la ciutadania. No podem encantar-nos i seguir l´avenç del procés, a distància, o el que és el mateix, a veure-les venir. El moment reclama la màxima inquietud dels que perseguim ser reconeguts com a país, hem de sordejar el que sentim: per quan pretenen dir-nos que ens estimen molt, una música que s´ha fet enfadosa, i que massa vegades propaguen els enunciats dels partits polítics sense idees.

Els socialistes, que des de sempre venen denegant la soli­da­ritat envers el reconeixement del dret que tenim d´optar per un referèndum. Ara d´amagatotis treuen del barret, l´expressió que Espanya ens estima! Intentant de recuperar la confiança dels que encara creuen amb els seus programes. Tot plegat no deixa de ser fum, un fum contaminat de despropòsits, que s´allunyen molt del que s´espera d´ells, encara que la posició actual tingui poc marge.

Un marge insuficient, si no comencen per fer forta una esquer­ra valenta, sense donar opcions als partits dretans. Als que si no aturen la imposició dels decrets a la carta Constitucionals, quedaran novament relegats a les incerteses programades.

Catalunya demostra la se­va dignitat, compta amb una gran voluntarietat: per afrontar totes les negatives de l´Estat. Només el nostre poble pot decidir sense cap entrebanc opressor, de disposar i fer valer la convocatòria prevista de l´1-O amb un referèndum cívic.

Al director i el personal docent de l´escola Cor de Maria de la BisbalAna Toledo la bisbal

n Decebuts, és la paraula que ens ve al cap a casa quan pensem en l´escola on el meu fill ha fet la Primària. Després de nou anys a l´escola, el meu fill marxa a l´institut. Normalment, quan els fills deixen l´escola en què han passat molts anys de la seva infantesa i marxen a l´institut, hi ha un sentiment de tristesa i nostàlgia. Però aquest no serà el nostre cas. Nosaltres, i parlo en nom del meu fill i el seu pare, estem desitjant que acabi aquesta etapa en aquest centre. Aquests dos últims anys han fet que els primers gairebé s´hagin esborrat. Han aconseguit desmotivar el meu fill, el seu nivell acadèmic ha baixat en picat i ha perdut les ganes d´aprendre i anar a l´escola.

El meu fill no és un nen tranquil -és mogut i amb caràcter-, però crec que no és l´únic nen amb unes característiques així. Hem de suposar que els professors tenen -o haurien de tenir- les eines per saber com tractar nens diferents, moguts, amb caràcter, amb dificultats. En aquest centre, però, el que fan amb nens amb aquestes característiques és apartar-los, discriminar-los i assetjar-los fins que al final marxen. Parlo pel meu fill, però conec altres casos que han hagut de fer el mateix. I és realment trist, molt trist.

Tot va començar a cinquè. Al cap d´un mes d´haver començat el curs ens va citar la tutora i ens comunicar que en Martí no té un comportament adequat i no fa els deures. Agraeixo la trobada i acordem que n´estarem més pendents per millorar aquesta situació. Durant els següents mesos vàrem anar diverses vegades a l´escola citats per la tutora perquè el comportament del meu fill no millorava sinó que anava de mal en pitjor.

A l´abril soc jo la que demano parlar amb el director perquè el meu fill ens diu que la tutora li ha donat un «clatellot». Corroboro que això sigui cert parlant amb altres nens de la classe i altres mares. No només m´ho confirmen sinó que descobrim que també ha passat amb altres nens de la classe. Des d´aquell dia i després de diverses reunions, tant amb la mateixa tutora com amb més professionals de l´escola, tenim la sensació que els que hem fet alguna cosa mal feta hem estat nosaltres per haver-nos queixat per un fet que va passar el dia 21 d´abril de 2016.

He anat moltes vegades a parlar amb la tutora i altres professors i cap vegada he sentit un comentari positiu del meu fill. Increïble! Ell fa activitats extraescolars, ha assistit als estius a casals o campus i no té cap problema de comportament com el que diuen que té a l´escola. És molt significatiu que només li passi a l´escola!

Sempre ho han solucionat amb càstigs, no l´han deixat anar a dues jornades esportives, no ha anat a alguna sortida pel poble i no l´han deixat anar les colònies de final de curs, aquestes últimes perquè la tutora no l´ha volgut -paraules textuals de la tutora «si ell hi va jo no hi vaig»-. Així es treuen el problema de sobre!

Espero i desitjo que prenguin consciència del que està passant -no som l´únic cas-, per tal que ho solucionin i així els futurs estudiants i famílies no ho hagin de patir.

MediterraniIsabel Álvarez Octavio de Toledo BAnyoles

n Estic de vacances en un poblet del mar Mediterrani; des de la ter­rassa el contemplo, blau, immens, bonic... sempre canviant segons l´hora o el vent. Una meravella!

De cop i volta, penso en totes les persones que han trobat la mort a les seves aigües; persones que no viatjaven per plaer, ni per descansar, ni per complaure l´esperit amb la visió del mar, sinó que per a elles era una esperança de vida nova, una il·lusió, un nou futur.

Sento una pena immensa, remordiments, reflexiono sobre la maldat d´uns homes que enga­nyen uns desvalguts. És la vida i la humanitat que crea aquestes desigualtats?

És el mar tan bonic però que també pot ser tan blau, tan immens i tan traïdor.