Cartes

29.06.2017 | 13:31

Recordant en Joaquim Estela Montserrat
Maria Teresa Calamita Bonafuente

És veritat que quan una persona se´n va, els seus records romanen per sempre.

Tu has marxat massa aviat i el record d´una mà amiga i unes paraules amables estan presents. És per això que vull que aquest escrit sigui un petit homenatge a una gran persona, un gran metge i un bon amic.

Gràcies, Joaquim!


Carta d´un ramader en perill d'extinció
Gemma Galian Mas la Folcrà

En dies d´il·lusió política pel país que volem construir, aquest ramader que us escriu llença la tovallola i s´abandona a mercè de la voluntat política que, en el nostre territori, sempre tira cap al progrés i el turisme mal entès i fet a corre-cuita.

Parlo d´un ramader del Ripollès que insisteix i persevera a poder viure dignament de la seva feina que, a la vegada, manté i dibuixa un paisatge molt atractiu per al turisme.

Un ramader que intenta protegir les poques planes de cultiu de les quals mengen les vaques que després fan llet i, en un últim pas, en fa formatge i producte de qualitat, de la petja política que imposa, des d´un despatx de Barcelona, projectes que malbaraten tot, a favor d´un «bé públic» que no està ni consensuat ni consultat amb la gent del territori.

Recordant èpoques passades, i que creiem superades, on el senyor de torn feia passar primer pel seu llit la núvia del pobre súbdit que l´estimava i la volia amb ell per sobreviure junts tota la vida, aquesta és la sensació que ens queda en afrontar una situació en la qual, encara que hores d´ara no s´hagi mogut ni un pam de terra, et diuen que no hi ha res a fer perquè l´administració és art i part i passarà pel damunt sigui com sigui.

Doncs, sí senyors, agafeu-ho tot!, no un tros i prou, no! Estasseu els camins, netegeu el bosc, mantingueu els prats i tot ben maco! Així, quan vinguin aquests turistes i visitants que només poden pedalar en via verda al costat d´una carretera i esparracant tot el cultiu diran: «Caram, que maco que ho fan aquests senyors de l´administració!»

Tota la glòria per a vosaltres, senyors polítics i funcionaris!

Que us vagi de gust!


Comiat dels Dominics de Girona
Bernat Hernández GIRONA

Marxen els Dominics de Girona i perdrem un dels referents de la vida religiosa i cultural de la ciutat. Per als nouvinguts a la ciutat, com fou el meu cas fa quinze anys, la comunitat del convent de l´Anunciació i el servei del temple del Sagrat Cor va ser un descobriment inopinat i d´un valor inestimable, que han pogut gaudir els gironins al llarg dels últims 66 anys. Les homilies dels pares Josep M. Coloma i Feliciano Paredes o la predicació de fra Jaume Boada, un mestre en l´espiritualitat de l´abandonament i en l´obra de l´anònim peregrí rus o de Mateu el pobre, ens van commoure.

La mort, amb pocs dies de diferència, dels frares Josep M. Coloma i Guillermo Blasco al març de 2016, el recolliment eremita del pare Jaume Boada mesos després, van minvar la comunitat. D´ençà, els pares Basilio Velasco i Pedro Sánchez han restat fidels a mantenir els valors de l´Orde de Predicadors a Girona. La seva pastoral caracteritzada per la gran alçada intel·lectual, la cura en la litúrgia i les confessions, els serveis religiosos en català i en espanyol; tots són aspectes que crec, honestament, que no han tingut parangó a la diòcesi i que no poden ser destriats. Una missió de sembra evangèlica que ha de perseverar en mans de l´Apostolat de l´Oració de la nostra ciutat. Quedi constància d´una immensa gratitud col·lectiva.


Mutuam
pere sarquella mateu girona

n Si anar en cotxe a Mutuam Residència Sanitària és un problema per entrar-hi fàcilment, per sortir-ne és molt i molt perillós, ja que la visibilitat per entrar a la carretera nacional és pràcticament nul·la.

Fa un temps es varen manifestar, tallant la carretera, els treballadors i usuaris d´aquesta institució, però pel que sembla tot segueix igual i fins que no hi hagi algun accident greu ningú mou un dit per solucionar-ho.

Qui ha d´arreglar-ho que ho faci d´una vegada, si us plau.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema