Hi ha massa plàstic i poques flors a Temps de Flors? Es poden evitar les aglomeracions al Barri Vell? Cal sumar cada any nous espais i que la mostra creixi pel simple fet de créixer? Aquestes són algunes de les qüestions que es van plantejar dimecres en un interessant debat sobre Temps de Flors celebrat a l'edifici Cinc. Els organitzadors es queixaven que enguany han rebut més crítiques que mai, però què s'esperaven? Girona és una ciutat «tradicional» -per dir-ho d'alguna manera- i muntatges arriscats com el de les escales de la Catedral d'enguany poden generar rebuig a una part de la població, que prefereix propostes més tradicionals o on hi hagi més flors naturals. Molt lícit, tothom té els seus gustos i qui es mostra al públic s'arrisca a les crítiques, i les ha d'acceptar. Però tal com va dir l'exregidor Josep Maria Birulés, els artistes necessiten llibertat per tal de poder mantenir l'elevadíssim llistó de la mostra, i no han de fer cas del rum-rum del carrer. Si no, Temps de Flors es limitaria a una exposició de rams i flors com al principi, que estaria molt bé però que no hauria agafat la volada actual. I en aquest context, tant les crítiques com els debats són més necessaris que mai i no han de fer por, al contrari. Al cap i a la fi, la majoria de gironins només desitja el millor per a Temps de Flors.