Catalunya, la nació i la llei de la gravetat

30.06.2017 | 07:06

Em sembla al·lucinant però encara hi ha molta gent que no entén que Catalunya és una nació. Em fa la sensació d'haver d'explicar la llei de la gravetat. Primer de tot preguntem-nos, què és una nació? Les definicions clàssiques les devem ni més ni menys a Vladimir Illich Lenin i sobretot a Joseph Stalin: «La nació és una comunitat estable, històricament constituïda, de llengua, de territori, de vida econòmica i de formació psíquica, que es tradueix en una comunitat de cultura. La nació és una categoria històrica, i és una categoria històrica d'una època determinada, la del capitalisme ascendent. La qüestió nacional, a les diferents èpoques, serveix interessos diversos, pren matisos diversos, en funció de la classe que els posa i del moment en què els posa». Pierre Vilar diu que una nació és «un marc i un instrument successivament utilitzats per diverses classes socials per assentar una dominació política efectiva, o, si més no, per reclamar-la.» Un cop vista una bona definició anem a veure si Catalunya és efectivament una nació. Paul H. Freedman ens diu que el terme Catalunya s'utilitza per primer cop a principis del segle XII. I Pierre Vilar ho explica així: «El refugi muntanyenc (...). El futur Estat va, a cavall, i sòlidament ensellat, sobre aquest obstacle pirinenc que avui ens sembla una frontera tan natural entre dues grans nacions, i que fou en realitat –el fenomen és clàssic–, no pas límit, sinó lloc de cristal·lització humana, després d'expansió, és a dir: oportunitat de nació.» I sobretot la frase més famosa d'aquest autor francès i origen, pedra filosofal, sobre la que es construeix la concepció contemporània de Catalunya des de l'esquerra: «Potser, entre 1250 i 1350, el Principat català és el país d'Europa a propòsit del qual seria més inexacte, menys perillós, de pronunciar uns termes aparentment anacrònics: imperialisme politicoeconòmic o Estat-nació.»

Encara no fa massa dies, 2014, el mestre Josep Fontana va escriure La formació d'una identitat. Una història de Catalunya. És l'explicació rotunda de la llei de la gravetat, aplicada al cas català. Per qualsevol persona d'esquerres és clar que Catalunya és un subjecte polític que ha de decidir què vol ser quan sigui gran. Hem esperat des de 1978, hem d'esperar 40 anys més a veure si podem ser majors d'edat? Com deia Keynes a llarg termini tots serem morts. I encara hi ha gent que diu que alguns tenim massa pressa per veure una república!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema