Diputats que pensen en bloc

30.06.2017 | 07:06

Tal com et dic una cosa, te'n dic una altra», sosté el famós principi de Pazos que Manuel Manquiña va popularitzar a la pel·lícula Airbag. A aquesta màxima acaben de recórrer els diputats del PSOE que, dies després de votar a favor de cert tractat comercial amb el Canadà, s'ho han repensat i ja no li donaran suport. Per sorprenent que sembli, tots ells han canviat d'opinió al mateix temps.

Sorprèn que 85 representants del poble puguin opinar una cosa i, a continuació, la contrària sense que es produeixi cap mena de dissidència en tan harmònic grup. L'acord entre la UE i el Govern canadenc segueix sent el mateix, per descomptat. El que ha canviat (encara que torna a ser el d'abans) és el líder del Partit Socialista, al qual no li agrada aquest tractat. Lògicament, ha deixat d'agradar també, i immediatament, a tots els parlamentaris del partit.

Conversions tan abruptes com aquesta no solen produir-se en aquells països on el diputat el trien directament, amb nom i cognom, els votants de la seva circumscripció.

Aquí s'imposa més aviat el pensament col·lectiu. Els congressistes són elegits en ramat, dins d'una llista tancada que elaboren els cacics de cada partit per després presentar-la ja cuinada al votant. Donada aquesta circumstància, és natural que els parlamentaris canviïn d'opinió si canvia la del cap. I no diguem ja si arriba un cap nou.

La figura del diputat teledirigit i culparlant no és exactament una troballa de la democràcia espanyola, però sí que sembla que ha arribat aquí al seu més alt grau d'esplendor.

Lluny del congressista la funesta mania de pensar pel seu compte: i menys sobre assumptes tan abstrusos com un Tractat de Lliure Comerç Euro-canadenc que va exigir set anys de negociacions. Al representant del poble (i sobretot, del cap) se li estalvien aquestes fatigues sense més que atendre el diputat dels encàrrecs que indica amb un, dos o tres dits com ha de votar tot el grup.

La fórmula la practiquen imparcialment els conservadors, els socialdemòcrates, els nacionalistes i els diputats de la nova vella esquerra. Tots ells voten a toc de xiulet.

Si de cas, els diputats del PSOE han perfeccionat aquest costum dotant-la de flexibilitat. És així com, després de votar al Parlament europeu a favor de l'acord euro-canadenc i de ratificar aquest suport en una comissió del Congrés, ara anuncien –per boca del seu nou / vell líder Pedro Sánchez– que s'abstindran en la votació definitiva del ple. I igualment haguessin canviat de parer en bloc si els exigeixen votar en contra. El mateix que opinen una cosa, opinen la contrària; que en això consisteix precisament la llibertat de pensament.

Sorprèn, com a molt, la capacitat de 85 caps per pensar el mateix d'un assumpte i canviar tots junts d'idea tot just unes setmanes després. Però és no més que un dels molts miracles que propicia la llei electoral a Espanya.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema