Cartes

01.07.2017 | 07:04

Quan l´hospital esdevé casa teva
M. Carme Ribas i Mora girona
n Vull dedicar aquest article a l´Hospital Universitari Doctor Josep Trueta i en especial a la seva gent. Vaig ser derivada per la doctora Peralta del meu CAP Joan Vilaplana. He estat ingressada 40 dies. No és la primera vegada que dic que el sento el meu hospital. Sentim a parlar dels hospitals bé i malament però tot depèn de la gent que et trobes, si fan la feina que volen i ho fan amb estimació professionalitat i ben feta.
He de dir que he tingut molta sort i me sentit molt ben tractada, totes aquestes ratlles són d´un profund agraïment per totes les persones que em varen atendre, encara que no surti el seu nom, que és molt difícil per l´espai i si m´he oblidat d´algú sapigueu que us tinc a tots al cor.
Vaig ingressar a Urgències, on em van atendre, entre d´altres, la doctora Marta Lora i el doctor Brillas, metge vascular. A les tres de la matinada quedava ingressada a la planta vuitena a mans de Medicina Interna amb tot l´equip de grans professionals com el doctor Castro, la doctora Arola i la doctora Lora, que no em va deixar fins al final.
També un agraïment per la doctora Mauri i la dietista Nuri Pons, gran persona de l´equip de l´Anna Pibernat.
A l´equip de Cirurgia Vascular el doctor Brillas, la doctora Presas, els doctors Patricia i Oscar i molt especialment al seu cap, el doctor Omar Andres, que fa anys té cura d´en Raimon i darrerament de mi i a qui estem molt agraïts per la seva professionalitat i el seu tracte humà envers els pacients.
Al laboratori d´anàlisis clíniques que cada matí em venien a fer extraccions. A les doctores de dermatologia.
Al Banc de sang de l´hospital Josep Trueta i a tots els donants i a tanta gent anònima, gràcies a ells vaig poder rebre les transfusions de sang i de plasma.
Als anestesistes doctora Costa i doctor Arxer, que em varen posar una via llarga a la jugular, així com la doctora Nuri Estanyol, que ja plegava i en veure´m va tornar enrere i va agafar-me la mà, ja que els va costar força. Aquests suports no tenen nom ni paraules.
A la unitat del dolor que fa temps que em tracta. Als doctors Huc, Valero i Ribas de cirurgia plàstica que fan el seguiment de la meva esquena. Gràcies.
Vaig sortir i tornar a ingressar a Urgències on la Marta, una excel·lent infermera, va estar pendent de mi amb les transfusions. A tota la gent d´Urgències pel seu tracte fins que em varen pujar a la cinquena, a una habitació que depèn de l´UCI on vaig ser molt ben tractada.
Allà va aparèixer el doctor Miquel Morales, metge intensivista que va estar pendent de mi a totes hores. Una nit a les dotze em van programar d´urgència un TAC. Ell va estar, des que em varen venir a buscar, tota l´estona al meu costat fins saber el resultat, donant-me ànims. Quan et sents sol aquestes hores de la nit l´agraïment no té límits. Al matí, sols arribar a l´hospital, venia a veure com estava.
A tot l´equip del TAC d´aquella nit perquè, a causa de les meves pròtesis de braç els vaig donar feina i vaig ser tractada amb molt d´afecte. Al servei d´ecos i radiografies que m´hi portava el zelador, en Francesc Xavier.
A la doctora Serra i la doctora Piñol de Digestiu i a l´equip de cardiòlegs. Gràcies.
A la gent de centraleta, la Maria, que vaig molestar perquè estava aïllada i vaig quedar sense timbre. A la Clareta de la botigueta, que quan et sap ingressada no deixa d´interessar-se. A la Xesca d´atenció a l´usuari, que es va interessar per la meva persona.
L´Eli, fisioterapeuta, que va intentar poder-me fer quelcom encara que la sortida tan ràpida no li va permetre. Aprofito per felicitar el doctor Lopez de Letona, que era el cap de Rehabilitació i una gran persona, perquè sé que fa poc s´ha jubilat de l´hospital.
A les supervisores, Joana Mallorqui i Marga Colomer. Per referència poso algun nom sols perquè sàpiguen que els recordo a tots, les infermeres Mercè, Serena, Raquel, Coral, Laura, Laia, Cristina, Ariadna, Marina, Maria i M. Dolors i altres, auxiliars, Sabina, Pilar, Carme, Pilar, Brígida, M. Teresa, Sonia i els zeladors Herminio, Pablo, Emili, Toni, Juanico, Josep, Josep Maria, Albert i més.
Aprofito per donar gràcies al doctor Felip, que ha operat en Raimon de cataractes.
A tots sols els puc dir gràcies de tot cor. Bon estiu i molta salut a tothom.


La gran comèdia
Enric Mestres Girbal tossa de mar
n Cada dia és més evident que els polítics europeus són un grup de gent sense ètica ni moral a qui els immigrants i refugiats els importen poc com a persones però molt convenients per utilitzar-los quan convé.
Cada dia els mitjans de comunicació ens informen de les calamitats que han de passar des que surten dels seus països fins arribar a Europa. Segons diuen pateixen tota mena d´abusos, des de les violacions a la mort, sota la complaent mirada dels governs europeus, que no mouen un dit fins que els veuen jugant-se la vida travessant el Mediterrani. Aleshores, tothom vol sortir a la foto: els vaixells de Frontex, els de la Creu Roja, de les ONGs, i fins i tot alguns de particulars que «amb tot honor i tota glòria» porten als afortunats que han sobreviscut a Europa, la seva terra de promissió, la terra que han estat cercant durant mesos i fins i tot anys.
I jo em pregunto si, ja que arribats al vell continent són ben rebuts, ajudats i poden escampar-se arreu, per què no deixar que entrin per la porta gran, sigui en vaixell o en avió? Seria més barat i no haurien de passar tantes calamitats i pels països receptors seria molt més fàcil ja que vindrien amb els papers controlats des dels consolats als seus països d´origen i no s´apilonarien tots a Grècia, Itàlia o Espanya.
Al mateix temps podrien utilitzar els milions que gasten en tanta parafernàlia per ajudar-los en el seu país o bé, un cop aquí, ubicar-los en llocs on poder guanyar-se la vida decentment, recuperant les moltes terres i poblats abandonats arreu del país.
Però potser als que manen, aquí i allà, ja els està bé que en morin uns quants milers; són víctimes col·laterals que no pesen sobre la consciència dels polítics que seguiran reunint-se per parlar d´ells al voltant d´una bona taula.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema