La política s'ha definit de moltes maneres i no cal afegir més frases més o menys ximples o brillants a la llista, però alguna de les existents deu dir que es tracta de l'art de resoldre els problemes de la convivència en societat, sense crear-ne de més grossos, per tal que tothom vagi el millor possible i que no ens fem mal els uns als altres. És una visió pragmàtica, que potser s'escriu amb lletra minúscula, però si tothom s'esforcés perquè tots plegats anéssim cada cop millor, sense fer-nos mal els uns als altres, i si solucionéssim les dificultats sense crear-ne de més grans, segurament que ens podríem donar per satisfets com a civilització.

Però contra la visió pragmàtica, de lletra menuda, hi ha la visió que podríem anomenar religiosa, que utilitza profusament les lletres majúscules, i que està plena de grans principis fonamentals, objectius gloriosos i immarcescibles, imperatius èpics inapel·lables i proclamacions indiscutibles de vigència eterna, que enfonsen la seva veracitat en les profunditats de la història i que no poden ser qüestionades, ja que si es qüestionen salten totes les alarmes d'heretgia i els inquisidors emprenen una cacera implacable contra qualsevol sospitós de proximitat amb la desviació ideològica.

Als administradors d'aquesta visió no ja religiosa, sinó integrista, de la política, no els costa gaire identificar els pecats dels altres i llançar contra seu una veritable croada, amb els mitjans al seu abast, que poden ser molts i poderosos si parlem dels qui governen un Estat. Però les croades també es desfermen des de fora del poder, amb l'arma poderosa de la lapidació a les xarxes socials.

Parlem avui del primer cas, aquell en què s'usen els instruments de l'Estat. Ara mateix està en marxa una croada, d'intensitat progressiva, contra una heretgia denominada «referèndum català». El seu caràcter herètic ha estat determinat pel Tribunal Constitucional, i els poders executiu i judicial s'apliquen a combatre tant els heretges confessos, querellats i querellables, com els seus possibles còmplices per activa o passiva. No només càrrecs electes, sinó funcionaris de tots els nivells i proveïdors particulars són cridats a declarar i advertits molt seriosament de conseqüències penals.

I on no arriben jutges i policies arriba la direcció del PSOE, amenaçant alcaldes del PSC. Obviant que, formalment, no té competències per fer-ho. Tant se val, la foguera demana víctimes.