A banda del fet puntual que tant al Patronat de Turisme de la Diputació gironina com al consorci Turisme de Barcelona ocupen les respectives direccions dos polítics reconvertits en directors per allò de les portes giratòries, hi ha moltes diferències turístiques entre Girona i Barcelona com a demarcacions provincials i molt més encara pel que fa a les seves ciutats.
En un documentat article, Carles Arbó explicava dimarts passat algunes significatives diferències que es poden trobar entre la turística Lloret i la no menys turística -però amb una trajectòria diferent- capital de Catalunya. Val la pena guardar-ne una còpia a l'arxiu. Dit això, em centraré en algunes de les diferències que justifiquen el títol d'aquest comentari.
Fa ja anys que alguns avisàvem que a Barcelona s'estava fent una política turística municipal dolenta, divergent d'un desitjable model de creixement compatible amb el benestar de la població local. Les nostres veus eren ignorades en la pràctica i criticades en públic com si fóssim enemics del turisme com a font de riquesa. I no ha estat fins al canvi de signe polític i social del govern municipal que les coses dolentes s'han reconegut i acceptat. Acceptades, però amb la dura oposició dels antics governants i els seus protectors i aliats els empresaris hotelers que fins fa poc havien fet i desfet al seu gust, i encara sense abandonar els seus respectius càrrecs institucionals. El cas de Turisme de Barcelona és sorprenent, mantenint-se al cap de l'organisme un empresari que ha deixat deutes amb concursos de creditors pendents de resolució. I sembla que l'equip de l'alcaldessa Ada Colau no ha pogut obtenir que la Cambra de Comerç retiri el seu suport a l'esmentat empresari i poder encetar una renovació a fons. Potser hi ha una explicació diferent, però ho dubto. Un altre cas és el del gremi dels hotelers amb un altre empresari -que va canviar el domicili social a Madrid per si de cas- el qual repeteix presidència rere presidència després de la modificació dels estatuts. A Girona, per sort, no hi ha aquest tipus de personatges amb tant de poder fàctic i real.
A Barcelona ara les enquestes -que gairebé sempre donen els resultats esperats pels qui les paguen a les empreses encarregades de fer-les- diuen que el turisme és la primera preocupació dels barcelonins. Caram! En canvi, quan governava Trias o, abans, l'últim dels successius alcaldes socialistes, el turisme no semblava una preocupació ciutadana. Al meu arxiu tinc un grapat d'enquestes de Turisme de Barcelona de quan governaven els d'abans, amb preguntes gens rigoroses com ara triar la resposta a la pregunta «el turisme és més aviat bo o dolent per a la ciutat?». Així, amb aquest «més aviat» i sense possibilitat de fer matisacions per part dels enquestats.
Ara hi ha la gran preocupació a Barcelona i a Girona, i també a Eivissa... pel tema del lloguer i relloguer de pisos particulars a turistes. A Barcelona, que té un futur complicat, acaben de crear un observatori del turisme, al qual li dono poques possibilitats de conduir a quelcom positiu.
Però bé, Girona no és Barcelona. Per sort, Girona encara pot ser objecte de decisions municipals que evitin caure en els mateixos tipus d'errors -alguns suposadament no involuntaris- dels quals manaven a Barcelona: poca inspecció i massa promoció. Fa anys, l'anterior director general de Turisme de Barcelona presumia davant la premsa que els turistes que arribaven a la ciutat eren cada vegada de més poder adquisitiu, cosa inexacta i sense fonament. Vaig replicar exposant que ell combinava les dades de despesa amb targetes de crèdit de no residents amb les pernoctacions només hoteleres sense tenir en compte els turistes que s'allotjaven en apartaments legals o no. Ni ell, ni el regidor de Turisme van fer cas, i van seguir presumint de dades manifestament mancades del rigor estadístic que el tema mereixia. Uns anys abans de la creació d'Airbnb a Barcelona ja hi havia llogadors de pisos particulars per turistes, molts d'ells amb webs ubicades als Països Baixos i amb un mòbil d'aquí només com a referència. En aquells moments els meus comentaris sobre el tema al programa Economia i Empresa de Catalunya Ràdio van rebre acusacions d'estar en contra del turisme. Com si jo no visqués del turisme. Van anar passant els anys, deixant fer, i per això els residents a Barcelona es troben sotmesos a la pressió dels turistes i excursionistes (visitants del mateix dia) que van a passar unes hores a la ciutat.
Girona -ho torno a dir- per sort no és Barcelona. A Girona no hi ha massa hotels ni uns hotelers tan cobdiciosos com els de Barcelona. Girona no té platja pròpia, i a les costes properes hi ha un llarga tradició d'apartaments turístics legals, que són tan necessaris com els hotels. I tot i que a la ciutat arriben molts excursionistes que fan pressió sobre el territori sense pernoctar a la ciutat, és d'esperar que no siguin atrets amb promoció desencertada. Perquè al cap i a la fi en la manera de fer promoció és on resideix en gran part el resultat de com es troba la convivència entre turistes i residents en les diferents destinacions del món.
