La setmana ens ha deixat dos acudits. Un és del president Puigdemont assegurant que a Catalunya tenim uns mitjans de comunicació dels quals «ens podem sentir ogullosos». Pels seus interessos personals i polítics, segur que es referia als públics i els concertats que reben ingents quantitats de diner, també públic, per fer el contrari del que deia el periodista argentí Horacio Verbitsky: «Periodisme és difondre allò que algú no vol que se sàpiga. La resta és propaganda». Propaganda contínua és el que difonen els mitjans públics i concertats barcelonins -anomenats per la Generalitat «mitjans nacionals»- per a satisfacció del Govern i de Puigdemont, que va fer aquesta valoració en un acte ple de complicitat al costat de dos dels considerats referents de la comunicació catalana. Als Estats Units i altres democràcies avançades, això és impossible. «El periodisme o és lliure o és una farsa», com va definir el socióleg francés Pierre Bourdieu. Però, com que el tema del periodisme català mereix una anàlisi més profunda ho deixo per a un altre dia i m´aturo en el segon acudit de la setmana: la interlocutòria d´una jutgessa de Madrid que ha ordenat exhumar el cos de Dalí per a unes proves de paternitat a petició de la vident figuerenca Pilar Abel, que sosté que és filla del pintor empordanès. Quasi trenta anys després de la seva mort, Dalí continua viu, tant per la seva obra com per la previsible exhumació del seu cadàver. Un geni. Estic segur que ell disfrutaria com un camell de l´enèssima perfomance de la seva vida. Ell, a qui, precisament, no se li coneix una vida sexual massa activa. El problema, però, és que ens hem de tornar a fer la pregunta d´un altre il·lustre empordanès, Josep Pla: «Qui ho paga tot això?». Està molt bé que una jutgessa vulgui tenir el seu minut de glòria, però qui pagarà les despeses de tancar el museu, obrir la tomba i analitzar l´ADN de Salvador Dalí? No consta que la jutgessa hagi sol·licitat a Pilar Abel una fiança de responsabilitat. Tampoc consta que la vident, a banda de la seva paraula, no massa creïble, hagi aportat proves o testimonis que avalin la ressolució judicial. Tothom té dret a conèixer els seus orígens i està molt bé que la Justícia protegeixi els més febles, però estaria millor, en aquest cas, que l´Audiència de Madrid corregeixi el pressumpte desficaci d´una jutgessa.