Molts analistes polítics han anunciat per als propers mesos un xoc de trens entre l´Estat i la Generalitat. A mesura que passen el dies, res no fa pensar que hi pugui haver un acord entre uns i altres. Aquesta mateixa setmana, tot parlant amb un destacat conseller de la coalició de Junts pels Sí, donava per fet que el dia 1 d´octubre hi haurà urnes i votacions.

De moment, des de Catalunya no es vol avançar més, ni donar cap mena d´informació. Tot el que sabem es basa en filtracions periodístiques com les del diari madrileny El País, que ja ha publicat informacions sobre l´esbor­rany de la Llei de Transitorietat Jurídica. Si fos veritat el text en què parla fins i tot d´una Assemblea Nacional Constituent a l´estil de les pràctiques de Nicolas Maduro a Veneçuela, només caldria dir que els redactors catalans han perdut l´enteniment. Estem parlant de qüestions massa serioses com perquè polítics de vol gallinaci tinguin idees d´aquestes característiques.

Hom té la impressió que ha arribat l´hora de deixar de jugar i parlar clar. I el Govern català està obligat a fer-ho. Si Marta Rovira per ERC i Turull pel PDECat són els responsables del text, han de de donar la cara davant l´opinió pública, mentre siguin càrrecs públics que paguem tots els catalans.

Un referèndum sobre la independència no és una empresa fàcil. Ja sabem que l´executiu central n´està en contra i que posarà tots els pals a les rodes que pugui. Però des de Catalunya no es pot fer el ridícul. Les votacions de l´1-O són una incògnita i difícilment en aquests moments algú pot afirmar si es faran o no.

Però en tot cas, cal garantir per part de la Generalitat el suport jurídic i la imparcialitat. Si es vol tornar a fer una festa de l´independentisme, l´objectiu no es complirà. És per això que s´ha de buscar un acord que permeti fer una campanya electoral neta a on participin els partidaris del «Sí» i els partidaris del «No». Si no és així, el fracàs serà absolut. La idea de Marta Rovira que les votacions les controlin els polítics no té cap sentit ni garanteix l´esperit de la democràcia.

Com a observador del dia a dia, em costa de creure que el dia 1 d´octubre es pugui votar a Catalunya, sense un acord amb Madrid i sense suports internacionals. Penso que es convocarà el referèndum i des de l´estat es prohibirà, la qual cosa donarà peu a unes eleccions autonòmiques. I ahir La Vanguardia ja va publicar un sondeig en què ERC seria el partit guanyador amb més de quaranta escons. La segona plaça se la jugarien Ciutadans i el PDECat, però ja a molta distància i les forces independentistes continuarien tenint majoria absoluta al Parlament de Catalunya.

Amb aquest escenari, ERC pot optar per una nova coalició amb els exconvergents o bé fer un tripartit d´esquerres amb els comuns de Colau i el PSC. Junqueras tindrà la paraula a la propera tardor, però abans viurem un estiu molt calent en què les formacions polítiques es prepararan per a la cita amb les urnes en una contesa catalana.

Abans, però, els líders catalans hauran de cercar una sortida a la cita del proper 1 d´octubre. Sincerament, som molts els ciutadans que no la veiem. Però potser el tàndem Puigdemont-Junqueras ens sorprenen amb algun roc a la faixa que avui desconeixem. Tothom sap que Rajoy pilotarà les institucions de l´estat per tal de fer avortar les votacions. En aquest sentit tindrà el ferm recolzament de Sánchez i Rivera, però a vegades es produeixen sorpreses inesperades. No sembla que sigui el cas, però allò més lamentable seria que al final els dirigents catalans no estiguessin a l´alçada de les circumstàncies. Ho veurem al llarg dels propers mesos.