Sembla que aquella vella especulació dels amants més trastocats de la ciència-ficció que suggeria la possibilitat de tenir relacions íntimes amb robots està a punt de fer-se realitat. I que consti que ho dic en el sentit literal de l'expressió perquè en el més figurat, qui més qui menys ha tingut experiències carnals amb gent d'aquella que fa sospitar dels seus possibles orígens artificials.

El cas és que algunes empreses ja han començat a comercialitzar els primers androides que, creats amb una perfecció i un tacte de silicona quasi humà que fins i tot esgarrifen, han estat equipats amb una intel·ligència artificial molt bàsica pensada per satisfer els desitjos sexuals dels seus amos. Tot això confirma la lògica evolució tecnològica de les nines inflables de tota la vida, aquells cossos de plàstic inerts que, malgrat tot, durant anys han escalfat les fredes i solitàries nits de més d'un. Tampoc és que fossin robots pròpiament, clar, però sí que van posar el seu bocí de plàstic per a la tecnologia que ara ens arriba. Més avançats tècnicament han estat sempre -on vas a parar!- els vibradors. A més, després del seu ús es fiquen al primer calaix de la tauleta de nit, i a dormir que aquí no ha passat res. Amb les nines tot es fa sempre més feixuc; deixar la nina al llit dona mal rotllo i a més no és aconsellable si es vol procurar per la seva conservació, fet que obliga, a netejar-la i endreçar-la després del furor. M'ho ha dit un amic.

Com us deia, en alguns països ja es comercialitzen els primers prototipus d'aquestes nines sexuals (aviat arribaran també els ninos) amb uns preus que oscil·len entre els 5.000 i els 10.000 dòlars, algunes programades amb més d'una personalitat com per exemple la nimfòmana salvatge i la reticent defensora del «no és sí». Els fabricants i els seus usuaris diuen que aquestes nines afavoreixen l'alliberament sexual i mitiguen conductes repressives. I això sense parlar dels models més infantils, púbers de silicona pensats per -segons els seus arguments- ajudar a tractar i controlar millor pulsions molt més il·legals. Els detractors, clar, veuen en els suposats enginys un fragant nou avenç de la cosificació sexual i sobretot un aberrant estímul d'aquestes actituds no consentides i perseguides vers possibles parelles reals. La polèmica està servida.

De moment, els científics Noel Sharkey, expert en robòtica a la Universitat de Sheffield, i Aimee van Wynsberghe, eminència en ètica i tecnologia a la Universitat de Delft, han elaborat un primer estudi amb conclusions tan dispars com poc aclaridores. Tot i que encara queden força lluny les relacions afectives amb robots suggerides per alguns gurus literaris com Isaac Asimov o Philip K. Dick, aquests fets ens obliguen a reflexionar sobre el tema i a decidir com s'hauria de regular. Que es comença amb un clau inofensiu i s'acaba casat i amb prole. Tot i que si es poden programar i desconnectar...