L única església que il·lumina és la que crema». Aquesta és la consigna, absurda i agressiva, de certes persones que, a part del seu dèficit democràtic i amb una actitud cristianofòbica, inciten a l´odi d´una manera ben clara. Fins i tot, per més inversemblant que sigui, hi ha una pàgina a Facebook amb aquest lema, sense que cap organisme la tanqui.
El 2011 la Sra. Rita Maestre, actual regidora de l´ajuntament de Madrid, entrà a la capella de la Universitat Complutense amb una actitud provocativa i sense cap mena de respecte per la llibertat de religió, que defensa, entre d´altres, la Declaració Universal dels Drets Humans. Ara fa un any, el juny de 2016, van ser diverses les pintades a favor de l´avortament, realitzades a la capella de la Universitat Autònoma de Madrid. I la nit del passat 22 al 23, de nou, la capella de l´Autònoma va ser atacada amb un objecte incendiari.
S´ha parlat molt de la islamofòbia i del dret dels musulmans a ser respectats en les seves creences. Com també del respecte als homosexuals i a qualsevol minoria ètnica, sexual o cultural. Però trobo a faltar una declaració contundent pel que fa a la cristianofòbia, quan és ben manifesta la persecució dels cristians als països del Pròxim Orient i del Nord d´Àfrica. I és que davant d´un atemptat contra els palestins, per exemple, es convoca una protesta, cosa que recolzo. Però davant els múltiples atemptats contra els cristians, a Síria, a l´Iraq o a Egipte, cap col·lectiu dels qui protesten per un altre tipus d´atemptat no alça la seva veu per denunciar aquest genocidi.
El passat mes d´octubre es va presentar a la Comissió dels Drets Humans de les Corts Valencianes una iniciativa no de llei per la lluita contra la islamofòbia. Aquesta proposta animava a impulsar el Pla Valencià d´Igualtat de Tracte contra Delictes d´Odi, ja que es mencionaven les agressions contra persones musulmanes, el vandalisme contra les mesquites i el ciberodi. Ben encertadament es remarcava que «la llibertat religiosa i de consciència, reconeguda per la Constitució Espanyola, empara la pràctica religiosa de les persones musulmanes, tant en l´àmbit privat com en l´àmbit públic».
Aquesta mesura de les Corts Valencianes hauria de ser aplicada a qualsevol grup religiós, també al cristià, que sovint sembla que sigui el centre de la diana d´atacs absurds i carregats d´odi.
És una irracionalitat, a més d´incitar l´odi, dir que l´única Església que il·lumina la societat és la que crema. L´Església il·lumina el nostre món amb la llum de l´Evangeli, que és Bona Notícia d´alliberament i de joia per als desvalguts i per als oprimits.
L´Església, malgrat les equivocacions que ha tingut al llarg dels segles, sempre és al costat dels més dèbils de la nostra societat, servint i ajudant tots aquells que ho necessiten. Perquè, ¿on va, majoritàriament, la gent necessitada sinó a Càritas, encara que també als Bancs d´Aliments i a la Creu Roja? Com deia la religiosa Teresiana Victòria Molins, «els pobres fan pena i els marginats fan nosa». I és l´Església la qui acull aquestes persones.
La solució a tot aquest problema d´atac a símbols cristians i d´odi i discriminació per motius religiosos (de qualsevol religió) és l´educació en el respecte i en la tolerància, la cultura de la pau i l´acceptació de la diversitat. Només així, fomentant tots aquests valors, construirem un món més respectuós amb aquells que ens són diferents. Perquè qualsevol mena de diferència i de diversitat fa una societat més rica i més humana.
