A la sortida de l´acte d´alcaldes per mostrar el seu compromís amb el referèndum de l´1 d´octubre, l´alcalde de Palol de Revardit, Jordi Xargay, afirma per TV3 que «farem el que ens diguin». No aclareix d´on provindrà l´ordre, però s´intueix que ha de ser l´autoritat suprema, sigui el President de la Generalitat, el President del seu partit o Déu nostre Senyor. O la CUP. En cap cas serà el que decideixi ell, el seu consistori o el seu poble. «Farem el que ens diguin» és la síntesi d´un nou concepte de la política, més a prop del pensament únic que no pas de la discrepància o, simplement, del debat. L´exconseller Baiget n´és testimoni. Democràcia autoritària. L´autonomia municipal ha desaparegut. Totes les ordres emanen de la casa Gran de Barcelona. Tant és així que el mateix dia l´alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va anteposar una reunió simbòlica i intrascendent com la trobada d´alcaldes per l´1-O a les seves responsabilitats municipals. Tant hi feia que damunt de Girona hagués caigut la tempesta del segle, que el caos s´hagués apoderat d´una part de la ciutat durant unes llargues hores o que els botiguers anessin de bòlit per netejar els seus establiments. El procés està per damunt de tot. I s´ha d´obeir. Fa uns anys, hauria sigut impensable que un alcalde o un responsable polític hagués deixat el seu municipi un dia com aquell. L´haurien situat, amb raó, al centre de la diana. I si no que li ho preguntin a l´exconseller Joan Saura, que el dia de les nevades de 2010 tenia un viatge institucional a Mallorca. I això que havia marxat abans de caure el primer floc de neu.

Els temps han canviat, i jo penso que per a pitjor.