Cartes

montse tena representant de la PAAC (Plataforma Alternativa a l´abocador de Cruïlles)

n Per a l´Ajuntament de Cruïlles, el CEPA i la PAAC, és molt reconfortant la sentència d´aquest 22 juny en contra de la Generalitat i l´empresa, on el TSJC es pronuncia tant clarament a favor de buidar:

... «el pronunciamiento del fallo pendiente de ejecución demanda retirar del paraje afectado por la actividad del depósito de residuos la totalidad de los vertidos».

... «es insostenible, como lo es, de nuevo rayano en la burla al pronunciamiento que aquí se ejecuta, pretender que el depósito de autos no implica afecciones medioambientales, ni para la salud de las personas»...

Però no n´hi ha prou amb les sentències perquè es faci justícia, si la mateixa Administració, saltant-se les lleis i allargant els terminis d´execució al màxim, permet que l´abocador il·legal s´engreixi, fins a 2,2 milions de TM, a costa de la salut dels veïns i del territori.

La sentència avui no és ferma encara, per tant caldrà esperar si van al Suprem.

Mentrestant, reclamem refer la comissió de seguiment del 2015, per participar en la planificació de restauració de la zona malmenada, ja que no podem deixar-la només en mans d´aquells que l´han desprotegit, per afavorir l´empresa i els seus socis en paradisos fiscals.

Justícia després

de la mort

Eva Camós Gironès

Des de ben petita sentia històries del meu besavi, d´aquí va nèixer la meva inquietud. El meu avi mai en parlava i el que sabia era per la meva mare.

Fa vuit anys vaig fer el meu treball de recerca: «Descobrir la veritat del que va passar». Així va ser com, juntament amb la meva mare, una gran lluitadora, vam anar fins a Barcelona al Tribunal Militar de Justicía per veure el seu Consell de Guerra.

En sortir d´allà no podíem ni parlar, les llàgrimes als ulls ens envaïen, una impactant carta de la seva àvia en la qual demanava clemència al general perquè no fos executada fatal sentència. Paraules que no van anar enlloc, el 13 de desembre de 1940 fou executat a la ciutat de Girona. 70 anys més tard, al 2009, van posar una placa amb el seu nom a la fossa comuna del cementiri de Girona. 8 anys més tard anul·len els Sumaríssims.

Però, qui arregla tot aquest patiment? El meu avi va morir fa tres anys, sense veure el reconeixement del seu pare, mort per uns ideals, que moltes persones compartien i que tampoc són aquí entre nosaltres. Va patir tota la vida com a conseqüència dels actes del seu pare, a l´escola el menyspreaven per ser fill de qui era: un roig.

Quan va veure els documents, va plorar, mai l´havia vist plorant. Era la persona més freda del món, possiblement per tot el dolor que portava a dins. Veure una persona com ell trencar-se així et marca de tal manera que no es pot explicar, et fa reeplantejar les coses i veure-les diferent.

Sempre em quedaran les paraules que va dir-me en morir: - Sé que estarà bé. Ara, per fi, te les torno: - Sé que estàs millor ara i que estàs amb ell. Amb el cap ben alt us dic; mai va ser un criminal i ara la justícia ho avala.

Un home que va morir pels seus ideals, i aquí, la neta i la besneta t´honorem amb el cor.

Per què s´està abandonant

la Devesa?

Francisco Reina de la Torre GIRONA

Des de fa més d´un any passejo diàriament pel parc de la Devesa. Ja fa uns mesos que percebo una deixadesa constant i progressiva del seu manteniment. No entenc com un parc com aquest, del qual qualsevol ciutat podria sentir-se orgullosa de tenir-lo en el seu terme, està cada dia més descuidat. La neteja és precària, el manteniment és mínim, i no veig cap actuació perquè sigui un parc cada vegada més proper i amb més possibilitats per gaudir-lo per part de ciutadans amb diferents inquietuds.

Si l´Ajuntament no té idees per desenvolupar en aquest espai, aquí en van algunes: netejar i cuidar els carrers, disminuir la presència de forats al terra que poden generar accidents, aplanar el terra dels carrers, sanejar i cuidar els canals d´aigua que hi ha al voltant del parc de la Rosaleda, fer itineraris saludables amb la instal·lació d´equipament esportiu, fer un circuit de btt, ampliar i actualitzar l´espai d´esbarjo per a nens, delimitar d´una manera adequada els límits del canal del parc de la Rosaleda per evitar accidents de nens petits que hi poden caure, tenir cura de les torres de connexió elèctrica que hi ha repartides pel parc i que presenten una situació deplorable i que també representen un perill.

Són només unes quantes idees, tan vàlides com d´altres, però el que al meu entendre no té raó de ser és el progressiu deteriorament que està patint aquest meravellós espai.