Avui el president Puigdemont compareix al Parlament per explicar el cessament de l'exconseller Jordi Baiget que, recordem-ho, va expressar públicament dubtes sobre la celebració del referèndum i va denunciar que la majoria del govern està al marge de l'estratègia que s'està seguint cap a la cita del'1-O. Potser avui sortirem de dubtes i sabrem ben bé per quin dels dos motius es va produir un cessament tan inusual que fins i tot es va destacar precisament la lleialtat del cessat el mateix dia que el feien fora. De fet es fa difícil no pensar que amb l'experiència i coneixement polític acumulat Beiget no sabés que aquestes paraules o bé iniciaven una revolta o li costarien el càrrec. Cap dels que van fer costat a Jordi Baiget s'asseien amb ell al Consell Executiu. Però no per això tots els membres del govern estan segurs en el càrrec o de quines seran a partir d'ara les seves competències. La crisi de govern ha obert la caixa del trons i ha quedat en estat latent, disparant tot tipus de rumors sobre l'abast dels canvis. Moure les peces sempre és difícil en un executiu de coalició i es converteix en un esport de risc si l'estabilitat de l'executiu depèn d'altres grups de la cambra. A la recta final cap al referèndum s'han disparat els rumors sobre la possibilitat que el president nomeni un conseller sobre el qual recaigui tota les responsabilitat de prendre les decisions necessàries per garantir que es faci tot el necessari perquè hi hagi urnes. Que no s'hagi desmentit aquest extrem significa ja un avís prou seriós tant als diferents departament implicats com al mateix vicepresident Junqueras, ungit durant la moció de confiança per ser l'encarregat de garantir que la consulta es porti a terme. Toc d'atenció o cop de mà? Avui sortirem de dubtes.