El que ha escampat la confusa amalgama dels anomenats Comuns. L'esquerra acabada de néixer i que practica allò tan conegut a Catalunya: fer la puta i la ramoneta. Joves amb empenta que havien d'assaltar els cels i que han tocat sostre en menys de tres anys. Matxembrat considerable. Podem i els Comuns, van sorgir de la indignació i d'acampar a les places. Assemblees de joves irats que, un cop han tocat poder, s'han convertit en sistema, en la versió més hortera - low class- de la casta de la qual abominaven. Quan han vist que la revolució socialdemòcrata era una il·lusió recremada - sorpasso inclòs-, que estaven condemnats a ser oposició i a contemporitzar amb l'adversari, s'han trabucat. És llei de vida. A Catalunya han esdevingut una crossa dels partits espanyols. A Espanya, el volàtil Pablo Iglesias i, Pablo Echenique, més líquid, fan campanya a favor de l'abstenció al referèndum. Xavier Domènech s'ha convertit en el revenant de Duran i Lleida, el delfí que neda arran del tauró alfa manjotejant engrunes mentre espera que un dia el nomenin ministre. Els Comuns han mostrat les cartes. Aquesta és època de retrats. Prefereixen estar rere la barrera com vulgars monosabios; esperant que els republicans i els independentistes s'estavellin. Voltors exquisits, es deleixen salivant. Esperen atents. Esperen veure com, el dia 2 d'octubre, Catalunya estigui plena de cadàvers polítics. Aguaiten, amb la paciència dels garrencs, que passi un animal de sang calenta, per detectar-lo i saltar-li al damunt per xuclar-li la sang. La indefinició porta a l'èxit: si al referèndum guanya el sí, ells es posaran al davant amb alguna bandera internacional i, si guanya el no o no se celebra, també. Win win, se'n diu. Carronyers de nova planta i xeringats amb idees vetustes. Són una nova versió de l'esquerra poruga. La que depèn d'amos i senyors forans. Els socialistes catalans fa dies que s'han venut bous i esquelles, que, gràcies a un servilisme de fora mida, treballen en allò del peix al cove. Els Comuns, perduts un milió de vots, s'adonen que un cop inserits al sistema, els toca enllitar-se amb la gent del sistema. És agraït i satisfà l'ego estar a favor d'un referèndum a Grècia o demanar la independència de Palestina. Els catalans? Ni parlar-ne. Què s'han cregut els catalans! Els revoltats a l'11-M, diuen que volen garanties. Catalunya només els interessa per fer política de gestos i consolidar l'Estat de les Autonomies. Federals? Aneu a saber. Provenen de l'esquerra dogmàtica, resclosida i arnada. La de l' Antes roja que rota. Ser jove no t'eximeix de res. Unionistes que, cada dia, canvien de vestit i que, com qualsevol altre partit convencional, no compleixen el que han promès. En Xavier Domènech i l 'Ada Colau són els nous representants d'aquesta política: la de fer la puta i la ramoneta. Ai las! Trieu de què fa cadascú.
